| L'ESTUDIANT DE CERVERA |
|
|---|
Asseguda en un tossal llargarut, reclinada damunt l'esquena d'ase d'una coma que a moltes llegües a la rodona domina les eixutes garrotxes de la Segarra, Cervera dreça el seu escampall de cases, mal abrigades per un cinyell de muralles seculars. El rierol que dóna nom a la ciutat salta entre pedregars, cap a migjorn, tot reflectint la mola soberga del campanar de Santa Maria que es retalla sota el cel. Al volt d'aquesta església s'aixopluga la part més antiga de la població, que a vegades sembla escanyar-se entre els seus propis murs; però quan surt de les estretors del seu carrer Major i s'esplaia cap al barri de Capcorral, desbordant d'un primer recinte emmurallat massa estret per a ella, la ciutat pren un aire menys vetust i més rioler. Com per a compensar l'encimbellament, a l'extrem més espadat de Cervera, del campanar octogonal de la parròquia, a l'altre extrem de la ciutat es drecen les dues torres quadrades, coronades per dos graciosos cloquers, d'un noble edifici que els anys encara no han malmès. És la Universitat, monument vastíssim, que galleja pel damunt de la grisor de les cases amb els seus teulats groguencs, els seus frontons, les seves balustrades i els seus innumerables finestrals.
Cervera és plaça forta; però la guerra amb els francesos li va malmetre tant les fortificacions, que les seves muralles tenen grossos badalucs ací i allà. Tal com estan, ni les muralles ni els seus baluards no poden defensar-la. Els portals només poden servir per a impedir el tràfic, i com que no es tanquen, no serveixen per a res. A recer dels dos portals més propers a la Universitat, la creixença de Cervera durant el segle XVIII ha donat lloc als ravals dels Caputxins i de les Verges, que s'aixequen al llarg de la carretera. (...)
De lluny, les torres i les muralles magnifiquen Cervera. Però cal passejar pels seus carrers per a sentir-ne la corprenedora severitat. Les esglésies i els convents bastarien per a palesar el seu esperit reposat, si el seguit de cases benestants que s'afileren al llarg del carrer Major i les que s'aixequen a l'entorn de Santa Maria, pel carrer de la Sebolleria, no li donessin una certa austeritat. Allò, però, que li atorga una jerarquia única entre les ciutats catalanes és la Universitat. (...)
La façana, d'estil jesuïta, que dóna magnificència a l'edifici, té un aire més eclesiàstic que civil, amb el parell de robustes columnes amb capitell d'ordre compost que es dreça a cada costat de la portalada i amb la colossal imatge de la Puríssima Concepció dins el nínxol del frontó barroc. Aquesta imatge és de bronze, i són de bronze altres ornaments, com la corona que hi ha encimbellada al frontó i la placa que hom ha incrustat enmig del timpà, amb una inscripció llatina al.lusiva a la fundació de la Universitat. Amb la placa i la corona hom volgué honorar Felip V, fundador de la institució, i amb la imatge, el papa Climent XII, que havia atorgat múltiples gràcies pontifícies a l'acadèmia cerverina.
Alfons Maseras (1884-1940)