RIBERA DE SIÓ
Tocant a Sanaüja, a la banda superior de la carretera de la Seu, hi ha un poblet que es diu Ribelles. Si, tot passant alceu el cap, l'atalaiareu caragoladet com un tortell en el replà més alt d'una dreta graonada de vinyes, oliveres, ametllers i magraners. Aquest poble té un castell, al mig. Un castell molt líric, fet de pedres picades i escalabornades, d'un color tan carregat de carn de síndria que es veu de totes bandes. Som ja en terra de castells. De Ribelles estant un hom n'albira qui-sap-los. Tot al volt de l'espai que tenim a l'abast dels ulls us puc citar Biosca, Sallent, Sanaüja, Ponts, Vilanova, Oliola, Torà, Morabella... Res no té d'estrany, però. Això és terra d'epopeia, de batusses i neguits. Entre Balaguer i Agramunt i entre Cervera i Ponts no hi ha pas un pam de camí que no recordi alguna ardida facècia o que no hagi begut un bon raig de sanguinera. El Segre és molt propinc, i aquest riu, que ha estat sempre la porta de pas i, ensems, la reclosa de la gent d'amunt i d'avall, escaldufa tot el que toca. De Calaf a Ponts, seguint aproximadament la línia partionera de les dues Catalunyes històriques, això és, la nova i la vella, notareu que amunt, cap a la muntanya, grandiós escenari de les gestes dels Pinós, Mataplanes, Dapifers, Montcades i de la resta d'aquells dotze Barons de la Fama, tot és greu i parat, mentre que avall, fins a la regor de l'Ebre, tot és xiroi i movedís. L'antítesi és colpidora. A un costat la raça autòctona; a l'altre la gent de barreja, amalgama d'ibers, de romans, de francs, de jueus i de moros, amb una punteta de fesomia de cadascú d'aquests pobles. Però entre les dues Catalunyes, fent de pont, hi ha la ribera de Sió, que tant participa de l'una com de l'altra, i aquest entremig és el que li dóna, precisament, tot el sabor. Sortint de Ribelles pel camí de Guissona, a mesura que us hi endinseu teniu la impressió que aneu descobrint un món desconegut. Tot el que heu vist fins ara no recorda res d'això, i, amb tot, s'assemblen com una gota d'aigua a una altra. Quins pobles! Massoteres, Florejacs, Guissona, Concabella, Taltaüll, Pallargues... són plasmacions originalíssimes, uns compostos de fortalesa , i de llamí untuós, però pastats al punt just.
Joan Santamaria (1886-1955)
Vocabulari
llamí: llaminadura. propinc: pròxim.