LA SEGARRA
Heus ací la Segarra! Terra i més terra... No hi ha cap nota viva que us distregui l'albirança ni cap punt xiroi en l'horitzó on poder descansar els ulls. Us trobeu isolats de la resta del món, noteu una basardosa sensació d'infinita solitud, us apar com si tot d'una s'hagués aixecat darrera vostre un mur infranquejable que no us deixés recular. Tot és molt lluny, s'aquí estant; la mar, les ciutats, la gent, la vida. Aquesta terra té un aspecte terrorífic de veritat, i vosaltres, enmig d'ella, us veieu com una figureta ridícula, com una bombolla inflada de fum i de niciesa. Terra i més terra! Ja podeu mirar pertot... No trobareu més que els terrossos i els cantals que us contemplen amb un aire mofeta, com volent dir: no t'escaparàs pas! (...)
Joan Santamaria (1886-1955)