Los rics-hòmens d'Aragó tengren consell a Saragossa en la qual manera porien ben maridar aquella infanta qui era llur dona, ne qui podrien haver per senyor, on fossen honrats e que la terra en valgués més. A aquest consell fo En Guillem Ramon, senescalc, e llevà's en peus e dix:
-Senyors, si vosaltres vos volets, jo us mostraré que porets haver lo mellor senyor el pus honrat que negunes gents qui sien el món; e porets conèixer que ço que jo us diré, que no ho dic per amor que li haja, ne per bé ne per profit que jo haja haüt d'ell ans n'he hagut damnatge e deshonor, mas per ço cor conec que és gran honor e gran profit de vostra terra. On vos consell que si ell ho vol fer, que la li donets; ço és lo comte de Barcelona, lo mellor cavaller, e el pus prous e del pus alt llinyatge qui sia el món.
A aquestes paraules hagren llur acord tots los barons, e tengren per bo ço que En Guillem Ramon, senescalc, que ell fos missatge e parlador d'aquell feit, e que degués anar al comte de Barcelona, qui era a Lleida, que havia conquesta poc temps havia. E sobre açó En Guillem Ramon s'aparellà molt honradament, e cavalcà, e anà-se'n a Lleida, e muntà al castell lla on lo comte era: e quan fos a la porta, los porters anaren al comte e dixeren-li:
-Sènyer, En Guillem Ramon, senescalc, és a la porta ab gran res de cavallers d'Aragó, e vol parlar ab vós.
Quan lo comte entès que En Guillem Ramon era, meravella's fort e manà que hom lo lleixàs entrar. E els porters e d'altres cavallers receberen-lo e amenaren-lo denant lo comte. E el comte reebé'l molt gint e demanà-li per qual afer li era tornat denant.
-Sènyer -dix En Guillem Ramon-, jo son vengut denant vós així com a cell qui us percaça vostre profit e vostra honor, e en altre tall jo no us vendria denant sinó clamant mercè. Sènyer, los rics-hòmens d'Aragó m'han tramès a vós per ço cor vos tenen per lo pus honrat comte e el pus prous qui sia el món e cell qui més ha conquès; e presenten-vos lo regisme d'Aragó e que prenats la donzella per muller, de qui é lo regisme; e ells tots preguen-vos que siats lur senyor e llur rei.
-Certes -dix lo comte-, ací ha bell present e tal qui no fa a refusar. E jo -dix lo comte- reep la donzella e el regisme en aital manera: que, aitant con viva, no vull ésser apellat rei; que jo son ara un dels mellors comtes del món, e si era apellat rei, no seria gens dels majors.
-Sènyer -dix En Guillem Ramon-, tot així sia com vós vullats, e pensem d'enantar el feit.
Sobre açó les cartes se faeren e els sagraments d'ambdues les parts. E el comte cavalcà ab gran cavalleria, e entrà en Aragó e pres la dona per muller; e lliurà-li hom tot lo regisme. E d'aquesta dona hac un fill qui hac nom N'Anfós, qui aprés lo comte fo rei d'Aragó e comte de Barcelona e un altre fill qui hac nom En Xanxo, qui era comte de Rosselló e fo pare d'En Nuno.
|
