|
||
Lleida, quin nom dieu! les lleides jo diria. Els plans, els contraforts, els rius encaixonats o eixamplant-se amplament, competint amb en vida horitzontal, i un tràfec no seguit sinó a glops, com onades escorrent-se ça i lla després d'un temporal, restant llacs en menut, isolats ulls que miren. |
||
Miquel Arimany (1920) |