LLEIDA
Lleida, quin nom dieu! les lleides jo diria.
Els plans, els contraforts, els rius encaixonats
o eixamplant-se amplament, competint amb
les herbes
en vida horitzontal, i un trÓfec no seguit
sinˇ a glops, com onades escorrent-se ša i lla
desprÚs d'un temporal, restant llacs en menut,
isolats ulls que miren.



Miquel Arimany (1920)