Lleyda, ciutat de 16.818 personas, molt antigua, bisbat de tretse
mil y sinccents ducats, queda situada en las inmediacions del riu
segre, y antes de sa entrada a aquella ciutat se pasa per un pont
bastant llarch, sota del qual pasa lo riu. Té sinch portal
Lleyda, y los carrers entrets en figura de anfiteatro, no gaire
limpios, no descubrintse molt terreno pla per causa de la
proximitat a las montanyas. El clima és saludable, y el terreno,
a socórrer las plujas, fértil y abundant de blat y altres grans,
vi, oli, molt cànam, mongetas, hortalisas y fruitas. Lo bisbe és
sufragant de Tarragona; y ha governador. Inclou Lleyda la
cathredal recién construhida, sis parroquias, y de esats la de
Sant Juan, en una plaza, y la de Sant Llorens que servia de
iglesia cathredal; nou iglesias y convents de frares, dos de
monjas; capella de la Congregació de Maria Santíssima dels
Dolors, un hospital y bons paseigs. La cathredal antigua és una
fortalesa respectable, en puesto molt elevat; y en el centro de
la mencionadad ciutat, pegada a sa muralla, la alta torra del
rellotge, ab una molt grosa y sonora campana de las horas, que
la nomenan lo Lladre; las demés campanas quedan allí dalt, dintre
aquell campanar, tocantse totas a punt de solfa per
sa consonància. Lo demés ho deixo de notar; sí sols, segons he
ohit, se venera en la iglesia cathredal lo sant Drap, que es diu
un dels bolquers ab que cubrí Maria Santíssima a son amantísim
fill Jesús, y se fa festa per la Ascensió del Senyor. Lo demés
queda ya notat.
|