DIA 4 DE MAIG. EXPLICACIÓ DE LA CIUTAT DE LLEYDA
Lleyda, ciutat de 16.818 personas, molt antigua, bisbat de tretse mil y sinccents ducats, queda situada en las inmediacions del riu segre, y antes de sa entrada a aquella ciutat se pasa per un pont bastant llarch, sota del qual pasa lo riu. Té sinch portal Lleyda, y los carrers entrets en figura de anfiteatro, no gaire limpios, no descubrintse molt terreno pla per causa de la proximitat a las montanyas. El clima és saludable, y el terreno, a socórrer las plujas, fértil y abundant de blat y altres grans, vi, oli, molt cànam, mongetas, hortalisas y fruitas. Lo bisbe és sufragant de Tarragona; y ha governador. Inclou Lleyda la cathredal recién construhida, sis parroquias, y de esats la de Sant Juan, en una plaza, y la de Sant Llorens que servia de iglesia cathredal; nou iglesias y convents de frares, dos de monjas; capella de la Congregació de Maria Santíssima dels Dolors, un hospital y bons paseigs. La cathredal antigua és una fortalesa respectable, en puesto molt elevat; y en el centro de la mencionadad ciutat, pegada a sa muralla, la alta torra del rellotge, ab una molt grosa y sonora campana de las horas, que la nomenan lo Lladre; las demés campanas quedan allí dalt, dintre aquell campanar, tocantse totas a punt de solfa per sa consonància. Lo demés ho deixo de notar; sí sols, segons he ohit, se venera en la iglesia cathredal lo sant Drap, que es diu un dels bolquers ab que cubrí Maria Santíssima a son amantísim fill Jesús, y se fa festa per la Ascensió del Senyor. Lo demés queda ya notat.



Rafael d'Amat i Cortada (1746-1818)