Boira baixa a muntanya. Davant de casa, una cogullada
parada en un pomeret canta, canta a bell cor. Les pruneres i els
presseguers florits es destaquen del gris-morat de la muntanya.
Anem, bon tros enllà, pel camí de Sant Marçal. Molts castanyers
tallats jauen sota el camí: més d'un cop, aquesta tardor, havíem
admirat llur fruita abundosa. Hi ha violes pels marges, tres tudons volen elegantment contra la grisor
flonja que vela les Agulles. De tant en tant, ran de camí, roques
de granit amb taques de liquen, rodones, com arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard, cel
gris-blau, cel de flama. Un merlot xiula tímidament al Sis
Avets.
|
Marià Manent (1898-)
|
|
Vocabulari
|
|
- cogullada
: ocell d'uns 17 centímetres de llargada, amb un plomall al cap del mateix color terrós que la resta del plomatge.
- tudons
: ocell de la família del colúmbids, de més de 30 centímetres de llarg, de plomatge gris blavós, moradenc en el pit, que és una peça de caça apreciada.
- glaucs
: verd blanquinós.
|
|
