MON AMIC VICENÇ ÉS DE PINEDA

Mon amic Vicenç és de Pineda. De molt jove anà a Amèrica. N'ha tornat amb un capitalet que li permet de viure de renda. Té uns cinquanta-cinc anys, solter, lliure, independent, alt, magrot, caràcter franc, cara d'honradès, porta un sotabarba a tall de esclop a la yankee. Sos cabells i pèl són grisencs, de color de sal i pebre.

Acostumat a una vida activa, no li agradava l'ociositat. L'afició que tenia de petit a la pesca prengué més increment quan tornà de Cuba, sentint-se quatre duros a la butxaca sense saber què fer-ne. Mes, les platges de llevant, veïnes de Pineda eren massa escombrades pels arts i bolitx. Volia peix de roca: congres, murenes, dèntols, neros; peix de canya, de palangre, de nansa.

Se féu fer una bona embarcació amb vela. Se procurà tots els ormeigs necessaris: llinyes, xarxes, etc., i començà a recórrer la costa des de Pineda al cap de Tossa, Blanes, Lloret, continuant envers Sant Feliu i Palamós. Lo cap granític de Sant Sebastià lo detingué alguns dies, parant-se a Begur; mes lo trobà faltat de cales. Seguí cap a l'Estartit i l'Escala. Després de dos dies de descans a Roses, empredat de la gran mola del cap de Creus, se disposà a reconèixer sos ribastos espadats i penyascosos, costejant sempre sense gaire apartar-se de terra. Al volguer doblar lo cap, una ratxa de tramuntana l'obligà a refugiar-se a Cadaqués. Fou tant lo que li agradà aquella costa que hi passà la temporada d'estiu. L'any següent, anà a la Selva, Llançà, cales riques de bon peix, mes que per ell tenien un inconvenient, i era d'haver-hi massa palangrers i pescadors de nansa; no feia sinó espigolar-hi.

Per fi, arribà a Colera. A l'entrar amb sa embarcació, vela desplegada, dins l'estret fiord rodejat de cingles granítics, socavats per lo furor de les ones, i, al descobrir la petita platja sorrenca formada per la riera pedregosa que davalla del cim de la carena pirenaica sense trobar-hi cap barca ni barqueta se quedà sorprès.



Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897)