CLXV. Com lo rei de França féu parlar plet a En Ramon Folch, e com En Roger de Llúria ab l'armada qui era en Secília venc en Barcelona

(...) E quan lo rei hac estat alguns dies en la vila d'Hostalrich en aquestes coses ordenar, un dia, ço és a saber, lo jorn de la festa de sant Bartomeu, mentre ell s'anava deportant cavalcant en son cavall, gran matí, per uns plans qui són sots la vila d'Hostalric, venc tost un missatge davant ell, qui era porter seu, per nom Esteve de Seta, e dix-li així:

    -Sènyer, albíxeres me donats, que bones noves vos aport!
    -Digues -ço dix lo rei- de part de Déu ço que saps, que tu les hauràs.
    -Sènyer -ço dix lo porter-, sapiats per cert que jo partí esta nit que passada és de la ciutat de Barcelona a hora de mija nuit; e quan jo en partí, eren vengudes e arribades trenta galeres de l'armada de Sicília ab En Roger, qui és almirall, qui les ha menades, e són les mills arresades que anc fossen vistes en negunes parts. E devien-ne venir no em sé quantes encara, que eren romases detràs per llevar bescuit e vianda, per tal com aquestes trenta galeres han estat sobre mar un gran temps e han despesa la vianda; car sapiats per cert que peça ha que foren vengudes en esta terra, mas mentre se'n venien, costarejaren la ribera de Nàpols e tota aquella encontrada, e passaren davant una ciutat qui ha nom Es Cotró, e quan aquells de la ciutat no volgueren retre la vostra llau, ne cridar a vós per senyor, destruïren tot aquell lloc, e ermaren bé tres jornades de terra tot entorn, han guastat tot lo principat de Taranto, e han fet tant de mal a vostres enemics e han tan guanyat ab ells, que no poria ésser dit ne esmat. E aquestes noves són certes, e creets-ho bé, Sènyer, per veritat.

Quan lo rei d'Aragó hac enteses aquestes noves, fo molt alegre e pagat, e punyí lo cavall que cavalcava dels esperons, e menà'l un poc per lo pla e féu bé semblant d'hom alegre; a ab tant ana's a dinar. E quan hac un poc dormit, no ho trigà pus, féu ensellar e cavalcà tota la nit següent, així que en hora de matines sonades fo en la ciutat de Barcelona, en son palau, e roposà's aquí tro l'endemà matí que era dissabte. (...)


Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII)

Vocabulari
  • albíxeres: regal que es dóna al portador d'una bona nova.
  • bescuit: galeta, pa, que es cou una segona vegada perquè s'endureixi i es conservi millor.