Un minyó vassall del senyor de Montsoliu va casar-se amb una de
les noies més precioses de la rodalia. Per satisfer el vell
tribut de vassallatge, celebrades les noces, el nuvi va presentar
la núvia al senyor. En clarejar, el nuvi va fer via al castell
per recuperar la seva esposa. Els guàrdies del castell reberen
el minyó amb mals termes, li digueren que el senyor encara no
s'havia llevat i que hi tornés l'endemà. Amb males raons el feren
passar tres dies.
El dia que feia quatre, el jove, encès d'ira, pujà al castell
disposat al que calgués. En caure el pont, el propi senyor es
presentà al portal i li lliurà la seva esposa amb paraules
burletes i escarnidores. El noi es tragué la daga i travessà el cor del senyor de Montsoliu sense
que els seus servents ho poguessin evitar. Mentre al castell regnava la major
confusió i desordre davant del succeït, els nuvis van fugir
muntanya avall. En arribar al poble tothom els esperava disposat
a tirar-se al carrer en defensa de la raó del jove matrimoni.
D'aquell moviment de poble va néixer la guerra dels remences, en
què els vassalls van alçar-se contra el poder abusiu dels nobles
i senyors.
|
Joan Amades (1980-1959)
|
|