| DELS CINGLES DE BUSA A LLADURS |
|
|---|
ni freturo l' orriaire;
sota arbrats de glaç i aire
bec a la sal dels estanys,
pel solell i per l'obaga
só el darrer d'una nissaga
amb erols a tots els vents;
tots hi són, flor de misteri,
sota creus en captiveri,
vora un delta de torrents.
Lliberts, i durs, amb alous,
llur fona amb flam de tenebres
colpia el menhir dels segles
en una tardor de bous.
Oh mels pures del paratge!
Recobrar dels meus la imatge
aigua enllà de l'hort furtiu,
molls del rou de la caverna,
hereus de la nit eterna
amb els astres per caliu!
Entre els pics em puny la ment,
la flor de l'alba m'aroma
amb clarors de l'ampla coma:
só la pedra en calm clement
fita en un coll de miracle
de tots i de mi l'oracle;
vaig i vinc de roc a roc
o pasturo palets tosos
en un bosc de clams confosos,
i en ser fosc, hi vento foc.
J.V. Foix (1893-1987)
Vocabulari |
 |
- freturo: estic mancat, tinc necessitat.
- orriaire: pastor que té cura de les ovelles destinades a ésser munyides en l'orri.
- erols: tros de terra on es sembren alguns llegums cols, raves, etc.
- alous: propietat territorial liure i exempta de tota càrrega i dret senyorial.
- rou: Rosada.
- tosos: sense pèls o sense llana.