ELS TORRENTS
Quan he sabut que el meu oncle havia mort d'una guitza de mula -li donava terrossos per farratge- he deixat l'Hostal i, pels passos de Vall-llonga, he arribat al Priorat de Desvalls. He vorejat, tot fent marrada, els torrents de Foix i de Lladurs per arribar a un planell on un vol de corbs, senyorÝvols malgrat la llegenda i planyÝvols de llur dissort, ha ombrejat, un moment, les pregoneses dels erms que reivindiquen, mon˛tons, el meu nom. Volia parlar amb el senyor Rector, per˛ cašava el mussol pels baixos del serrat de Busa i m'ha rebut, en hoste, un pastor que gaudeix, als Torrents, del benefici d'aixoplugar-se al casalot que ha estatjat els meus. (...) Del fons de la petxina de la pila baptimal de la Parr˛quia, n'ha tret uns pergamins matxucats i allisant-los, grosser, amb el palmell de la mÓ, m'ha assenyalat, (...) un parÓgraf on el meu nom es repetia, amb insolent prestigi, a cada ratlla. -Tot aix˛, ha dit, Ús d'un tal Foix, hereu d'una nissaga morta i que ning˙ no sap on ronca-. No li he dit qui era jo per˛ li he demanat que em deixÚs els mÚs vells dels seus vestits de pastor, els hi he canviat pels meus i, gaiat en mÓ, recorro dia i nit, amb bous magres i cabres deslletades, el vell reialme del Cardoner on, durant segles, els meus han plantat l'ullastre.



J. V. Foix (1893-1987)