La capital d'aquesta vastísima comarca és Solsona. Solsona és una petita ciutat
mitrada, de molta ancianitat, amb
vestigis de muralla
visibles; essencialment agrícola. Celebra dos mercats setmanals i les fires
corresponents.
Els dies de mercat, els seus carrers estrets, amb un comerç puixant,
s'emplenen d'animació. Però la característica de Solsona és una tranquil·litat
i una
pau encantadores, deslligades de l'època que vivim. És una ciutat
levítica; la mitra hi fa un gran paper. Com a totes les ciutats d'aquesta classe, la
tranquil·litat hi és profunda, la pau hi és suau, els silencis líquids. Té un gran caràcter: els seus casalots són immensos, i, com sempre
que apareixen grans casalots, la impressió d'
engavanyament és visible. Llepa les muralles de Solsona un
petit riuet -el riu Negre- amb uns marges que aguanten arbres esvelts.
Tot hi és pausat i lent. Al voltant de la muralla i de les torres que foren
fortificades, s'hi dibuixa una carretera que
té espais deliciosos per a parar-hi el sol i passejar-hi segons el vent que fa.
És una ciutat que us convida a l'estudi
i a passejar, a viure amb placidesa i compassadament. El laberint dels seus carrers forma dues places principals: la Major i la de Sant Joan.
Una de les primeres poesies de Josep Maria de Sagarra és Record de Solsona. És aquella poesia tan exacta:
| |
Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan;
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas per què jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament...
|
|
|
