|
||
Amb olor d'estiu m'esperes com un núvol oblidat, Altafulla, amb cent palmeres i un castell de vi daurat. Saules tens vora la via i moresc a l'hort tancat, i al rec l'aigua que somnia si no corre el vent salat. Ai, adéu, vila menuda, oliveres, camp de blat! Pels camins, vora la ruda, l'ase té un pas delicat. I com l'ordi de les eres el cloquer s'ha endormiscat, Altafulla, amb cent palmeres i un castell de vi daurat. |
||
Marià Manent (1898) |
||
|
||
|