ELS FANALS DE LA MAR

Ja s'ha fet fosc damunt la mar i damunt el camp. Nit estelada, amb una lleu boirina que atenua les lluïssors dels estels. A occident, la darrera claror del sol post, encara marca en el cel la silueta de la ciutat alta de Tarragona... De sobte ens hem girat, i hem vist, sota nostre, la mar constel·lada de llums. Són les barques que fan la pesca a l'encesa. Oh, bell espectacle! Ni la nit de lluna -clàssica i romàntica-, ni la celístia en la muntanya, ni les fogueres de Sant Joan damunt els turons, ni les lluminàries de festa, tenen l'encís d'aquesta visió nocturna. S'esvaeixen les barques, i només queden els llums. Són els fanals de la mar.

Antoni Rovira i Virgili (1882-1949)