CAPÍTOL XLVII
E, passats mig any, nós fom a Tarragona. E volc Nostre Senyor que menys de cort, que nós no havíem manada, forn ab nós la major partida dels nobles de Catalunya, e per nom don Nuno Sanxes, qui lo fill del comte don Sanxo, e En Guillem de Montcada, e el comte d'Empúries, e En Ramon de Montcada, e En Guerau de Cervelló, e en Ramon Alamany, e En Guillem de Claramunt, e en Bernat de Sancta Eugènia, senyor de Torroella. E convidà En Pere Martell, ciutadà de Barcelona, e que sabia molt de mar, a nós e a tots aquells nobles qui eren aquí ab nós. E sus quan nós haguem prop de manjat, llevaren-se paraules entre ells. E dixem:

-¿Quina terra era Mallorques, ni quant té son regne?

E demanaren-ho a En Pere Martell, per ço com era còmit de galees, e En Pere Martell dix-los que els en diria noves per ço car ja hi havia estat una vegada o dues, e afaiçonava que l'illa de Mallorques tenia tro a tres-cents milles que la volvien en torn: e Menorca era contra la part de Sardenya, contra aquella illa que era a la part de Grec: e Eivissa que era a la part de Garbí: e Mallorca era cap de les altres illes, e faïen ço que el senyor de Mallorques los manava, e havia-hi una altra illa en què habitaven sarraïns, que havia nom la Formentera, e era prop d'Eivissa, e havia de freu de mar entre Eivissa e la Formentera una milla. E, quan haguem menjat vengren denant nós e dixeren:

-Senyor, nós havem demanat a En Pere Martell de ço que creem que a vós plaurà, d'una illa que ha nom Mallorques, e en aquella illa ha rei, e dejús aquell Regne ha altres illes, Menorques, e Eivissa, e aquestes són subjugades al rei de Mallorques, e ço que Déus vol no pot negú desviar ni tolre, e plaer-vos ha, e tindrem per bo que vós aquella illa conquirats per dues raons: la primera que vós ne valrets més e nós, l'altra que serà cosa meravellosa a les gents que oiran aquesta conquesta que prengats terra e regne dins en la mar on Déus lo volc formar.

E nós escoltam les llurs paraules e plagueren-nos molt. E responem-los:

-Molts som pagats d'aquest pensament que nós veem fer a vosaltres, e per ço que nós hi hajam a fer no romanga.

E en aquell lloc mantinent haguem acord e consell que faéssem nostra Cort general en Barcelona, e que fos Cort general en Barcelona, e que fos Cort general de l'arquebisbe de Tarragona, e dels bisbes, e dels abats, e d'aquells rics hòmens que dessús havem dits, e dels ciutadans de Catalunya, e que aquell dia fossen en Barcelona ab nós.


Jaume I (1208-1276)

Vocabulari
  • còmit de galees: capità.
  • afaiçonava: feia l'explicació o la descripció (d'una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte.
  • tolre: llevar, treure.
  • valrets: valdreu.