| SANT MAGÍ |
|
|---|
ja n'hi ha una dama
que era del dimoni
molt aturmentada,
El dimoni diu
al cor de la dama:
-No em mouré d'aquí
que no ho mani en Magí.-
Busquen en Magí
per 'quelles muntanyes;
ja el varen trobar
a la cova santa
que pregava a Déu
per la seva mare,
que li alcancés
el que li demana:
la glòria del cel
que és glòria molt santa.
Ja el varen lligar
amb cadenes llargues,
ja el varen rossegar
per 'quelles muntanyes.
Cada gota de sang
un roser formava.
Quan són baix al pla
ja l'en reposaven:
-Tu, Magí, que ets sant,
obra'ns un miracle
que en teníem set,
set que ens abrusava.
Ara bé beuríem
si tingéssim aigua.-
Magí s'agenolla
amb les mans plegades,
amb el gaiatet
tres cops ne pegava.
Ja en surten tres fonts
fresques i gemades.
Beveu-ne, minyons,
beveu-ne, de l'aigua.
Cura de dolor,
febres i quartanes,
les que van de part
queden deslliurades;
qui tinga algun mai
vagi a visitar-les.
Joan Amades (1890-1959)
Vocabulari |
|