DIA 22 DE SETEMBRE. SANT MAURICI Y SOS SANTS COMPANYS (MÀRTIRS) (1794)
Luego de eixits de Constantí ya vérem clara, pegant-hi lo sol, a la Seu de Tarragona. A l'esquerra, continuant en marchar. vérem a sa caseria, iglésias, campanarets, torres del palàcio del Senyor Arquebisbe y murallas. Lo piso del camí era casi tot rocas y pedars. Per consegüent, nostres ventres quedaban, ab lo traqueig, vuits com unas guitarras, així com en los dinars de la Morana y Tàrraga com uns tinters. Passàrem per sobre de un pont de tres arcadas, de pedras arnadas, sota del qual pasa lo riu Francolí. Y dret después a la ciutat de Tarragona, ahont, a pochs pasos, trobàrem a un noy de uns 10 o 11 anys ab recado de Mosèn Joseph Solanellas, boser, nebot que li és, dient que.ns esperaba en casa sua, havent esperat al dematí fins a duas horas de la tarde, lo bon capellà. Baxàrem del coche, y per precisió (1), per haver-se-li romput una cuxa o cama o, ab més propis termes, lo fusell, ab uns certs griñols que feya, per no quedar sà com antes. Així, malalt lo coche, lo entrà lo Francesch ab las mulas corrents, bé que poquet a poquet, a la ciutat de Tarragona. Y nosaltres, per sos extramuros, boltàrem un tros de la carretera ample y còmoda que féu fer a sas expensas lo Il.lustríssim Sr. Santyán. Y en quant a las murallas, hi havia baluarts, renovats o edificats de nou en lo circuhit de Tarragona. Seguint la carretera com qui.s paseja en Barcelona, per la muralla de mar, ya ohíren tocar a la Vadada de la cathedral per senyalar a Matinas. Y luego, después, a las primas, havent yo reparat, ab la ullereta boca per amunt, a la campana grosa, que li diuen la Paborda Major. Vérem de paso los edificis antiquíssims de esta metròpolis quals són: lo puesto en què Cèsar Augusto, des de una finestra, féu publicar lo Edicte de Empadronament de totas las famílias antes del naxament del Divino Salvador, trobant-se tot lo món ab pau. Y lo castell de Pilat, etc. Entràrem a la plasa de la Mercè, contigua al Portal de Sant Antoni, dexant al coche malalt a l'hostal. Y la família de librea (2) se quedà allí, seguint los demés a casa de Mosèn Josep Solanellas. de paso nos aturàrem en lo convent de Sant Joseph, esperant lo recado de Mosèn Joseph per son nebodet Francisco, que és lo noy que.ns isqué a rèbrer. Luego que vingué est noy, anàrem a la casa de l'amiga boser. Pujàrem, havent-nos, luego de trucat la porta, oberta la nebodeta del capellà, Maria Josepha, bonica minyona, alta y ben disposta, ab gipó y faldilla de indiana. Y quina casa tan ben distribuhida en sos aposentos! Y tota nova, clara y bastant alegre. Luego lo nevodet anà a avisar a la catherdral al Reverend Josep Solanellas, son oncle, qual vingué ab los hàbits de cor, ab pas acelerat, y me donà una bona abrasada, ab lo contento de veure'ns. Y yo al capellà. Tot seguit féu fer chocolate ab bescuits y melindros, ab sos bons gots de aigua fresac. Y tot nos recreà lo estómach.
Rafael d'Amat, baró de Maldà (1846-1818)
Notes de l'editora, Margarita Aritzeta, al text
(1): Precisió, necessitat. (2): El servei.
Vocabulari
boser: "bosser": persona que fa de tresorer en alguns monestirs, parròquies, etc. Vadada: Nom de la campana.