DIA 1 D'OCTUBRE
(...) Nos hen pujàrem al coche que serían 2 quarts de 8. Y comensàrem luego la vora de las platjas llargas, arribant las olas del mar a las potas de las mulas, quetint (sic) que arribar, fins a eixir-nos de las platjas, a un turó y torre de Móra, nomenada, que fou horas tocadas.

Des de allí passàrem algun enrocat y xaragalls, que.l coche anaba un poch de tort. Y luego vérem a la vila de Altafulla. Y lo campanar quedaba sens lo guarniment sobre del rellotge, com no anys atràs.

Un quart después passàrem per la famosa vila de la Torredenbarra, sent llavoras dos quarts de deu. Y quin campanar que és lo de Torredenbarra!

Luego después dexàrem a la esquerra, a un tir llarch de escopeta, a un petit poble nomenat Clarà. Y después, veyent-se per allí eminent al lloch del Crexel, ab campanar ochavat blanch, que sembla nou, luego vérem als hostals de la Figuereta, ahont hem arribat cerca de dos quarts de onse, prometent ser un bon hostal.

En efecte, hem menjat prou bé, principalment lo pagell ab such groch, de allò ben fresch y gustós, que era lo plat més sabrós de tots. Y lo fregit, que era un poch de llus, del que he menjat. Y quant a postras, no han past de avellanas. Pa y vi y, acabat, amén Jesús.

A una hora tocada, si fa no fa, guarnit ya lo coche, hem tirat avant cap a Vilafranca, ab serenitat lo cel, si bé que ab alguns promontoris de núbuls, quals, al principi de nostra mitja jornada, no'ns privàban lo sol, ni a molta de la serenitat. Plausible tarde, en efecte, fora de ser un xiquet freda.

Hem pasat, al cap de mitja hora que corrían los andurrials, per sota de l'antiquíssim (1) Arch de Barà, un tros de ell seguint la arquitectura antigua dels romans, nou y cessada tal prosecució de obra (2) per causa de la guerra, que tothom la sent en lo cos, per anar tots los comestibles als ulls de la cara, o molt cars, y en la butxaca, per tanta sangria de bosa com hi ha, atesas las grans contribucions.

Después, al cap de mitja hora, vérem a la caseria del Vendrell, ab sa iglésia, cimbori y campanar del tot acabat, que feya plantota ab cimboriet y cupuleta sobre, tot blanch. Entràrem a la vila y [hi] havia ya alguna negró de núbuls. Mitja hora después hem pasat per la vora y un carrer de casas del lloch de Bellvey(3), que hem dexat, ab la iglésia, pegat lo campanar, de una paret ab dos finestrals y dos campanas, a una com porxada sobre de la iglésia.

Un quart después de dexats a Bellvey entràre mal lloch del Gornal, veyent-se a tota la vila de l'Arbós(4) dalt de un promontori, que pujàrem aquella costa ab alguns garrics-garracs que feya lo coche, y aixís en vàrios trosos de camí; y sutragots, que alguns ne donàbam. Per més espatlar la cosa, emenazant ya rato havia los núbols, por lo que se extenían ab negró a la part de llevant y mitjorn, pluja o altre desori pitjor, detenint-los lo ayre serè de ponent. Se mudà al de llevant y, tot seguit, comensaren a càurer gotas y luego un ramasot de pluja, que mulas, Francesch y Josep la tingueren que tomar com los de Sanahuja(5). Y bon goigs (sic) de posar-se los capots i rébrer tals cops de asperges, del que se'n libraren tots los que anàban dintre del coche. I'l Joseph lacayo que arrupit que estaria detràs del coche!

En fi arribàrem a l'hostal del poble antes del dels Monjos, determinats de deturar-nos-hi, vist que plovia poch o molt encara. Entràrem allí. Y lo coche y mulas, posant-se'ls las mantas per axugar-las. Resolguérem pèndrer allí lo batum, o.l chocolate. Y llavoras ya no plovia gota, ans bé se serenaba un poch lo cel. Per consegüent, llestos de pèndrer chocolate ab un poch de pa y algun got de aigua fresca, luego de tornadas a guarnir lo Francesch las mulas al coche, arriaren cap a Vilafranca, de la qual vila ne veníam a distar una horeta.



Rafael d'Amat, baró de Maldà (1846-1818)


Notes de l'editora (Margarida Aritzeta) al text

  • (1): Del cast. andurriales. Hi hauria de dir corríem los andurrials.
  • (2): Aturada la restauració.
  • (3): Bellvei del Penedès.
  • (4): L'Arboç del Penedès.
  • (5): Loc. Fer com els de Sanaüja, que es posen sota la pluja: resignar-se a una cosa per impossibilitat d'evitar-la. DCVB, IX, pàg. 721. En aquest cas, referit a la pròpia pluja.