| DIA 23 DE SETEMBRE. SANTA TECLA, VERGE Y PROTOMÀRTIR, PATRONA DE LA CIUTAT DE TARRAGONA (1794) |
|
|---|
En est matí, festa major en la ciutat de Tarragona. No ha estat tant alegre, vista la dels antecedents anys, per no haver-hi hagut, per motiu de las pregàrias, cap diversió de balls dels Titans, dels Prims, dels Valencians y altres, en Tarragona, que corrían ab los de Bastons per la ciutat y en la tarde acudian a la professó de Santa Tecla. Y la habilitat de castells, o sostres de gent, ab un noy al capdemunt, fent-l'i la figuereta (1). (...)
Ya fou hora después de anar a la cathedral, per ser 9 hores tocadas, havent-se feta ya, después de cantada Prima, la professó del Bras de Santa Tecla, des de sa molt sumptuosa capella a l'altar major, trayent-se acte (2) del Notari del Molt Il.lustre Capítol de Tarragona, tant al traure's com a tornar-se a col.locar en sa urna. (...)
La funció del matí fou molt solemne, com de pontifical de Senyor Arquebisbe Primat, que és, de las Españas. Finida, continuà la adoració, al poble, del Bras de Santa Tecla, guarnida que queda tal preciosa relíquia en un bras de plata y mà sobredorada ab anells y sortijas de valor en sos quatre dits, faltant-li lo dit gros, que se'l quedà lo rey de Armènia, quedant lo cos sant allí. (...)
En la tarde, ab furiós vent que feya, nos hen anàrem a pasejar, ab la intenció de arribar a vèurer lo port comensat. Entràrem a la iglésia de Sant Francesch, que és bastant capaz y [ab] prou bons retaulas, de estos, lo de Sant Antoni de Pàdua. Vista y seguida dita iglésia, y resat un poch, nos isquérem fora de la ciutat, ab vent, que a hom, a no assegurar lo sombrero en lo cap, lo hi rebatia qui sap ahont, com succehia freqüentment al Po Maria. Y, sent ell algo sumogut, cada punt lo somrero de palla se l'hi anaba del cap.
Arribàre[m], aguantant tant furiós vent, al port -ya molt adelantat- de Tarragona. Y quinas pedras havia, de mil quintars, arraconadas com muralla, separadas altras de la pedra y sobre de guarniments de fusta y ferro, per traginar-las per la continuació de tan útil obra del port, ab qui sab quantas de soterradas en la formació de son piso! Vaya, aturdia a hom la vista de tan descomunals pedras com uns castells de la Zagarra.
Rafael d'Amat, baró de Maldà (1846-1818)
Notes de l'editora, Margarita Aritzeta, al text |
|
- (1) : Aquest és el primer testimoni escrit que esmenta els castells en una data tan reculada, tal com ja vaig fer constar, en descobrir aquesta notícia inèdita, als articles Valls al "Calaix de Sastre" del Baró de Maldà (I), "Cultura", oct. 1982, pàg. 7, i (II), des. 1982, pàg. 10. El Baró esmenta els castells com un fet diferenciat dels balls de Titans o de Valencians. És indicatiu també que es tracta de torres, no de pilars -sostres de gent- i esmenta el paper de l'anxaneta, encara tal vegada entre l'acrobàcia i el castell modern. Al Calaix de sastre, abans de 1794, no hi ha cap altra referència als castells. El viatge que Amat va fer a Tarragona pel 1782 no va ser per la festa major i, possiblement, no en va veure. Però ben segur que havia vist castells en altres viatges i és per això que els recorda. Que havia anat diverses vegades a Tarragona, és segur. Només cal fer atenció a les amistats que hi té i a les seves pròpies paraules en un altre manuscrit: la primera vegada que pasí per Vilafranca anant a Tarragona ab mos pares (que al cel sian) y tenia 7 anys de edat [...]. Ms. 2543, fol. 34 v. Ms. 402, fol. 83 v. És gairebé cert que no havia vist castells a Valls, en canvi, població considerada pels estudiosos com hipotètic bressol dels castells, ja que quan arriba pel 1794 ni tan sols no la coneix: ben segur que no hi havia estat mai abans d'aquella data.
- (2) : Acta.