RETORNAREN A LA CARRETERA
Retornaren a la carretera. A la sortida de Móra, una pagesos comentaven, esporuguits, que al Pinell de Brai, poble a la vora de Gandesa, aquella nit havien estat escolades dotze famílies liberals, per un procediment misteriós. Hom atribuïa aquesta catàstrofe al Mussol. Els pagesos feren el senyal de la creu. Montpalau, sentint això, ordenà a Amadeu de seguir la ruta de Gandesa, vila que, si bé no tenia la consideració de plaça forta, era considerada, pels seus sentiments liberals, com un baluard de la reina. En arribar a la venta de Camposines, els nostres amics, amb gran sentiment, hagueren d'abandonar el carruatge, puix que d'ara endavant no hi havia més camins de ferradura. Dipositaren, doncs, el tílburi a la venta, l'amo de la qual cobrà setze ral pel dipòsit -conservació i neteja inclosa-, i es disposaren a continuar la percaça del vampir, disfressat, ara, de guerriller. Abans, però, soparen a la venta, on els fou servit un be sensacional rostit amb allioli, regat amb un vi de la Terra Alta que, de tan fort, produïa pampallugues als ulls. Amadeu es permeté de dir que, amb la pudor que feien llurs alens, no hi havia perill de témer cap atac del vampir. Montpalau, però, trobà inconvenient i de mal gust aquesta observació i, amb una severa mirada, el féu callar. Muntats en sengles cavalls de gran força i vigor, els tres viatgers arribaren a Corbera, població que la musa popular ha titllat de "foradada", per la gran quantitat de finestres que s'hi veien pertot arreu. Així, hom deia: Corbera, la foradada. Vaig a Corbera, la foradada. Hi havia una cançó molt bonica, que feia: Corbera, la foradada. Gandesa, la flor del món. Les costes de la Fontcalda per a mi ben planes són. Fent un incís, direm que la Fontcalda és un santuari, a tres passes de Gandesa, on es ret culte a la Mare de Déu d'aquest nom. Així com Pratdip tenia santa Marina, Gandesa s'enorgullia de la Mare de Déu de la Fontcalda, molt venerada per tots els pobles de la comarca. A penes havien ultrapassat Corbera, quan en un revolt del camí els nostres amics contemplaren, al peu de la serra de Cavalls, l'alterós campanar de Gandesa, vila que, a partir del sisè setge, fou ascendida a ciutat amb els títols de Molt lleial, heroica i immortal ciutat de Gandesa, i declarats els seus habitants exempts de contribució i de lleves d'un a deu anys, a judici de les Corts. Gandesa vivia en permanent vigilància. Entorn del perímetre de la població, els gandesans havien obert un fossar de sis metres d'ample per quatre de profunditat. No tenia muralles, però totes les sortides dels carrers havien estat emmurades i espitllerades. Dalt del campanar, un sentinella de la Milícia Nacional sotjava constantment els camins que conduïen a Gandesa.
Joan Perucho (1920)