Ha amanescut serè y después ha continuat, en lo matí, lo cel ab
algunas bromas.
En est matí, llestos de ohir misa, hem vist y adorats com devíam
a las dos Santas Espinas de Christo que se veneran, en son propi
altar y capella, en esta iglésia parroquial de la vila de
Tàrraga, havent-nos-las enseñadas un capellà que se'n cuyda,
qual, revestit ab los hàbits de cor, de sobrepellís y ermusa (1) negre ab gira de satí encarnat, ha anat a la capella en la que se venéran en ditas Santas Espinas y, encesos dos ciris y posada que se ha agut la estola, portant lo capellà una patena, per posar-la des de el reliquiari a la dita patena, per a què vérem bé tan inestimable prenda, tragué del reliquiari lo cristall, ab las dos Santas Espinas dintre de una bay[n]etas de or, que empuña un àngel petit de plata sobredorada, figura del que se aparegué en figura de peregrí -no sé si en la iglésia- que postaba las dos Sagradas Espinas y, dexadas en Tàrraga, desparegué dit àngel, com així se conta.
La una espina la pogué fàcilment trèurer de la beyneta y, posada
en la patena, nos la hem contemplada un rato, havent tongut
dificultats lo capellà en poder trèurer la altra Santa Espina,
així mateix. Tornadas a tancar en lo cristall y col.locadas en un com verigle (2), las adoràrem.
|