A L'HORA DE SOPAR
A la finca que l'oncle tenia al marge esquerre del Sió, tot anant cap a Preixens, al Sot, a l'estiu hi feia cap molta gent de ciutat.

Un dia, entre aquells senyors i senyores, s'establí una gran discussió. Es tractava de saber si al poble dèiem nàu o nou per a anomenar el número 9. Com sigui que ningú no donava raons prou definitives, per sortir de dubtes amb un testimoni indígena, es formà una rodona a la sala i m'hi posaren al mig, damunt d'una taula. L'oncle, avançant un xic, va preguntar-me molt lentament:

-Escolta, ens vols dir a quina hora sopeu a casa vostra?

Jo, amb gran astorament, vaig contestar-li:

-A les vuit.

La rodona de gent es convertí, de sobte, en un tro rodó de rialles. El meu cap s'emboirà i les galtes em cremaven.

A vora el riu, assegut entre joncs i bova, mirant com nedaven els cucs, plorava tot sol mentre de dalt, de la sala, baixava, encara, una grossa rialla. na rialla que, havent dit jo la veritat, no entenia per què em feia mofa.

Guillem Viladot (1922)

Vocabulari