PERQUÈ LA VALL D'ARAN ÉS, ABANS QUE RES, AIXÒ:
VALL D'ARAN
Perquè la Vall d'Aran és, abans que res, això: Vall d'Aran. O, millor, encara: els aranesos no se senten espanyols, estan més abocats a França, però tampoc no es consideren francesos; són dintre Catalunya, però se senten poc catalans. L'aranès és aranès, no altra cosa. Potser per aquest motiu l'aranès parla, sense gaire esforç, el català, el castellà, el francès i parla, correntment, el seu propi dialecte. Un dialecte que llegit és molt entenedor però que parlat sona, a les nostres orelles, més estrany, encara, que el mateix francès.

En realitat el llenguatge aranès és un dialecte del gascó, el qual, al seu torn, ho és de l'occità. Anys endarrera -no fa pas gaire- els aranesos s'entenien perfectament amb els seus veïns de l'altre costat de frontera parlant en llurs llenguatges, al capdavall germans. Ara la cosa ha canviat. A l'altre costat de la frontera encara hi ha qui parla gascó, però, com en tants d'altres indrets de França, la llengua de prestigi, l'oficial, la llengua del nord, el bandeja implacablement, i no pas de forma espontània, sinó gràcies a una intensa i continuada política d'absorció.

Seria de doldre, doncs, que l'aranès, aquest llenguatge que ha arribat fins a nosaltres, també arribés a desaparèixer.



Estanislau Torres (1926)