| MONTARDO |
|
|---|
pujant de tot arreu, amb punta de cim,
és la teva isolada silueta.
Després d'un primer esforç, un primer premi:
la sorpresa d'un llac, allí damunt
el repetjó que ens crèiem ésser fi.
Un llac suau, talment, com unes sines,
i amunt, darrera el llac, talment un coll,
una tartera de grans blocs de pedra,
encavalcats, gairellejant, formant
en la unió gran munió de formes,
abans d'atènyer el rostre teu, lla dalt.
I arran de rostre, un altre llac encara
-un llac amb nom de Mar. I una illa dins.
Miquel Arimany (1920)