|
||
|
Sota el poblet de Betlan, visitem la cova on vivia el gegant més famós de l'Aran i que ell mateix
s'havia obert a cops de maça i de barrina. Es deia Mandroni i comandava les
antigues tribus de la vall, en la lluita contra els exèrcits de Roma.
Els romans, però, vist que no podien enfrontar-se cara a cara amb l'indígena, van segrestar
la seua filla. Enfurismat Mandroni per aquesta provocació, envestí el campament on la tenien presonera i, després de fer
una carnisseria de romans, alliberà la nineta dels seus ulls. Com que en el fons del cor era un bon jan, va perdonar la vida als
enemics però tallà l'orella a cada supervivent. Al capitost, les hi escapçà totes dues. Després féu
enviar per un missatger les orelles a Roma, per tal de mostrar al mateix emperador al peu que
calçava. El llegendari heroi s'ha relacionat amb un esquelet gegant aparegut a mitjan segle passat, quan es feien unes obres al costat de l'església de Garós. Segons la crònica de mossèn Jaquet, l'esquelet tenia tres metres d'alçada i un clau enfonsat al mig del crani. |
||
Pep Coll (1949) |
