|
||
El pla de Beret es l'herbei més gran d'aqueixes montanyes: té
dues hores de llarg i una d'ample. El formen dues grans
montanyes, llises i verdes, clapades per molts pocs penyals i
molt bestiar. No es cap raresa que hi pasturin 60.000 caps en bon
temps, que allí no dura gaire. Allí naixen, a un quart de distancia, el Noguera i el Garona, quals noms són anagrama l'un de l'altre, i quals cursos segueixen direccions totalment oposades, com si s tinguessin por. L'ull del segon es molt visitat pels francesos, que retreuen la promesa d'aquell que volia fer un pont de plata al Garona, bastant-li per això tres napoleons. Naix abundosament sota una roca i forma davant un gran viot. A cosa d'un quart a mig-dia s veu, plana avall, fondre-s un torrental, i ficar-se, com el Guadiana, sota terra, pera ressortir, més avall, sota un serrat d'entranyes de marbre. |
||
Jacint Verdaguer (1845-1902) |
||
| ||
|