Fa molts i molts anys, els pobles aranesos de tocar del riu van ser testimonis d'un gran prodigi
nocturn: la imatge d'un santcrist de fusta pujava per la Garona, nedant a contracorrent, com les truites.
Anava tot esporret, sense la creu, però envoltat d'una aurèola de llum i de
músiques celestials. La imatge, que procedia de més avall de Lés, va passar de llarg dels principals
pobles del Baix i del Mig Aran. Finalment, es va aturar davant de Salardú, demostrant així la voluntat
de quedar-se per sempre en aquest poble.
Poc temps després va passar per Salardú un jove foraster, el qual en veure que la imatge no tenia creu,
li'n féu una de fusta i va desaparèixer misteriosament. La gent va suposar que era un
àngel enviat directament del cel. Avui el santcrist presideix l'altar major de l'església, darrere una
reixa de ferro, feta amb les espases i llances que els aranesos van arrabassar als gavatxos en una batalla.
|
