SABADELL
Vet aquí la impressió que experimento cada cop que vinc en aquesta eufòrica ciutat del Vallès. No és un barri de Barcelona, com molts han volgut veure, sinó exactament una altra Barcelona de terra endins, que és, com si diguésim, la ciutat forana per excel·lència, profundament catalanesca, plena de neguits i admirablement dotada de tota mena d'energies i de possibilitats espirituals. Adhuc, pel caràcter, el sabadellenc és el tipus de català que més similitud moral té amb el barceloní. Tots dos han conservat a través del temps i de les barreges migratòries llur segell racial inconfusible, malgrat de viure tan propincs l'un de l'altre, però tots dos s'assemblen com dues gotes d'aigua per llur parla expressiva, per llur optimisme i per llur gran amor a la ciutat que els ha vistos néixer.

En aquest punt sí que, el sabadellenc, no el guanya ningú. Aneu allí on vulgueu, que arreu arreu del món trobareu gent de Sabadell. Uns hauran fet fortuna, altres no tant, altres aniran fent al viu-viu ben arrelats en terra estranya com una planteta transplantada. Així i tot enyoren el test, aquella casona, des de l'eixida de la qual, tot sopant a l'oratge de la tarda, albiraven aquelles flotetes de pins i aquells campells condormits i enrojolats de sol ponent de les bandades de Sant Quirze, o aquella vivor de camins i caminets que s'enfilen pel mig dels rostolls i les farratjoles del cantó de la Salut; enyoren les forades a les fonts amb la dona i la canalla, les sortides a Sant Llorenç amb la colla dels amics, l'hortet de l'afrau frescal del Ripoll, la vinya gemada que anaven a peurrocar, a espampolar, a veremar i a podar en plegant de la feina de cada dia...

Ell, si voleu, és capaç d'anar-se'n com si res fins a l'altra banda del mapa; ell travessarà d'un vol les illes, les mars i els continents; ell dardarà a tot pler per les ciutats immenses i sorolloses; ell s'aturarà una estona davant dels més fantàstics espectacles de la naturalesa o de les obres més sublims del geni humà... I bé: tingueu per segur que de tot això, després de contemplar-ho com cal, no en sentirà cap mica de recança, i quan se'n torni al seu poble no hi haurà en el seu pit delícia comparable amb la delícia de poder-hi tornar.

I és que Sabadell, tota la ciutat sencera de Sabadell, és obra exclusiva i amorosa dels sabadellencs. Vet aquí explicada la fal·lera que li duen. La ciutat, ells se l'han feta tots sols, no deuen res a ningú. Ells s'han creat la riquesa, l'alegria, el benestar, el nom i la fama. Per això en senten tan bell urc, de la llur obra admirable. (...)

Joan Santamaria (1886-1955)

Vocabulari