SABADELL I TERRASSA
És un fet general i humaníssim que entre poblacions molt acostades i d'importància si fa no fa equivalent prosperi un esperit de rivalitat o almenys d'emulació. Tarragona i Reus a la província de Tarragona; Sant Feliu de Guíxols i Palamós a la de Girona, són clàssics exemples d'aquesta mena d'antagonisme col.lectiu. També en grau conspicu ho és o ha estat el binomi Sabadell-Terrassa o Terrassa-Sabadell. Per fortuna el repetit antagonisme sol ésser un mer fenomen de creixença que la creixença mateixa no solament acaba per dissoldre, sinó per ennoblir. Així veiem com les dues ciutats, els afores de les quals ja es toquen, l'antiga Egara i la venerable Sapatellum, es lliguen i relliguen cada cop més per vincles de parentiu i d'interessos, col.laboren tan contínuament i imprescindiblement en la fabricació de teixits, llur principal i quasi absorbent indústria, que probablement no trigaran a construir, si no de dret de fet, una sola metròpoli, una sola capital, orgull de Catalunya.



Carles Soldevila (1905)