EL CANVI DE SEGLE A L'AMETLLA
El 31 de desembre de l'any 1900, s'acostava a la seva fi. Quan de dalt el campanar s'escampessin arreu quatre batallades febles i dotze batallades fortes, això voldria dir que el poble, i tots els pobles passaven del segle XIX al segle XX. L'Església de l'Ametlla era plena de gom a gom. Per commemorar l'excepcional esdeveniment el rector, Mossèn Anton, havia organitzat una solemníssima missa cantada. Missa i sermó. Dues hores llargues que nosaltres, una mica enfredorats, aguantàrem asseguts en el banc de can Xammar, el tercer de l'Església. El primer lloc l'ocupava el banc de can Plantada i entre aquest i el nostre hi havia el de can Draper. Per a celebrar dignament el canvi de segle els cantaires de l'Ametlla van cantar la Missa Pastoral del mestre Calvó. El gran do de pit, el va donar Mossèn Anton amb un sermó llarg, solemne i molt meditat. Tot el segle XIX hi va passar. Segle de llum i, sobretot, per Mossèn Anton, segle de llumins -aquest invent que ens té admirats- va dir. Mossèn Anton va dedicar també un record a un altre invent "meravellós": el ferrocarril. Va parlar del ferrocarril de Barcelona a Mataró, "primer d'Espanya" i després dels ferrocarrils de Barcelona a França i de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. El que no va dir Mossèn Anton és que de bell antuvi, molta gent del Vallès desconfiava del tren perquè corria la veu que per fer marxar les màquines era indispensable el "greix de criatura". Mossèn Anton va parlar del telèfon, del telègraf, de la màquina de vapor i d'altres coses. -Sortim d'un segle durant el qual -va dir Mossèn Anton- l'home ha vist coses extraordinàries, però entrem en un altre segle en el qual es veuran coses més extraordinàries encara". Ningú no pot dir que Mossèn Anton anava errat. A la sortida de l'Església dos pagesos deien: -Què t'ha semblat el sermó? -Ha estat polític... Les paraules sàvies en llavis dels pagesos s'han d'interpretar. "Ha estat polític", volia dir que Mossèn Anton havia parlat bé, una llarga estona i havia dit coses que prou feina hi havia per entendre-les. De pressa, de pressa, cap a casa. Sortíem freds de l'Església, i a fora feia fred. Ningú no ens va sentir arribar. El canvi de segle no havia desvetllat a ningú. A dos quarts de tres de la matinada, a can Xammar, tothom dormia.
Eugeni Xammar (1888-1973)