|
||
Sorpresa d'un paisatge canviant sense a penes notar-ho, com un puzzle fet amb peces semblants unes amb altres. I res de grandiós, tot casolà; fins les muntanyes semblen esvaïdes i les altes -Montseny o Sant Llorenç- talment com si amb un gest de cortesia damunt d'elles mateixes s'enretirin en gradació. Rius, cap de gran. Paisatge de rieres i de marges més que no de cascades i d'afraus. Per ell, més que per cap de Catalunya, són tan vàlids els mots amb què el retorn saludava Carner a les nostres terres: i cada mas ateny en curta rodalia bosquet i blat i vinya i un marge amb tres |
||
Miquel Arimany (1920) |