EL SOT DE L'AREMANY
íOh vall genuïna del Montseny! Apar selva que s'afina sota un gruix de mar. La gresa, amarada, fins del gat mesquer la més lleu petjada fidelment reté. Boires en deriva entelen de fred la mirada activa d'un cel massa net. D'allaus de tartera, el terrabastall plega a la vorera de la closa vall. Fins el llop atura son udol allí com si la natura provés de dormir. Clapes de bardissa que irradien tanys, d'alga vincladissa renoven paranys. Cercant la mullena d'aiguamolls i recs, elegants de mena hi enfonsen els becs merles endolades, mudats oriols, que alternen passades i juguen a estols. Camins i passeres congrien llimacs, fondes les roderes, i els revolts, obacs. Hi esquellegen vaques d'oscil·lants braguers, refregant les taques dels avellaners. I un desmai, que imita enterboladís d'una estalactita l'etern degotís, contrasta amb la calma d'un casal tot bru, que una creu de palma beneïda, duu. íOh vall genuïna del Montseny nadiu, que et planys la divina basarda d'un riu!
Guerau de Liost (1878-1933)