| VILA DEL MONTSENY |
|
|---|
de pins i de pollancres i d'albons,
lleganys de boira, fines penjarelles
de les muntanyes pàl·lides del fons.
Sojorn humit, on veig florir tot d'una
entre garriga i gleves de rovell,
el paller d'or de la masia bruna
i el teuladí de campanar vermell.
Temps era temps que en la dolçor somorta
d'aquesta vila d'aigua i pietat,
passejava mon ànima retorta
i adormia mon cor enamorat.
Ara no sento aquella lleu fadiga,
ni tinc als ulls la fonda lluïssor.
Ara no hi és aquella dolça amiga
que semblava l'estrella del pastor.
Adéu-siau, oh vila engarlandada
amb flors d'amor, que recollí l'atzar!
Ara sou tota muda i despullada,
ara ja no m'aconhorteu l'esguard.
Ara el cos meu adolorit descuida
dins de les herbes l'ànima que mor...
Ara que sou com una entranya buida,
on s'hi passeja l'ombra del record!
Josep M. de Sagarra (1894-1961)