VILA DEL MONTSENY
Sojorn humit de prats i de comelles
de pins i de pollancres i d'albons,
lleganys de boira, fines penjarelles
de les muntanyes pÓlĚlides del fons.

Sojorn humit, on veig florir tot d'una
entre garriga i gleves de rovell,
el paller d'or de la masia bruna
i el teuladÝ de campanar vermell.

Temps era temps que en la dolšor somorta
d'aquesta vila d'aigua i pietat,
passejava mon Ónima retorta
i adormia mon cor enamorat.

Ara no sento aquella lleu fadiga,
ni tinc als ulls la fonda llu´ssor.
Ara no hi Ús aquella dolša amiga
que semblava l'estrella del pastor.

AdÚu-siau, oh vila engarlandada
amb flors d'amor, que recollÝ l'atzar!
Ara sou tota muda i despullada,
ara ja no m'aconhorteu l'esguard.

Ara el cos meu adolorit descuida
dins de les herbes l'Ónima que mor...
Ara que sou com una entranya buida,
on s'hi passeja l'ombra del record!



Josep M. de Sagarra (1894-1961)