1.1. ORÍGENS I ANTECEDENTS DE L'ART GREC

1.1.1. Art minòic o cretense.

•  Orígens de la civilització minoica. Trets principals del seu art.

• IMATGE: Palau de Cnossos. (cap al 2000 a.C.). Illa de Creta, Grècia.
• IMATGE: Fresc del brau (1550 - 1450 a.C.). Fresc damunt guix. 81 x 114 cm. Museu arqueològic d'Heraklion (Creta), Grècia.

1.1.2. Art micènic.

•  Orígens de la civilització micènica. Trets principals del seu art.

• PLANTA: Planta d'un Megaron
• IMATGE: Porta dels Lleons (1350 - 1300 a.C.). Micenes (Mykines, Peloponès), Grècia.
• IMATGE: Tomba d'Atreu (s.XIII. a. C.), Micenes (Mykines, Peloponès), Grècia
• IMATGE: Màscara funerària d'or, coneguda popularment com la màscara d'Agamèmnon (segle XVI a.C.). Museu arqueològic nacional, Atenes, Grècia.

1.2. CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE L'ART GREC

•  Extensió geogràfica i temporal. L'art grec com a base de l'art occidental: principals aportacions. Urbanisme.

• MAPA: Plànol d'Atenes cap al 430 a.C.
• IMATGES: Reconstrucció en 3D de l'antiga Atenes
• IMATGE: MNÉSICLES. Propileus de l'Acropoli d'Atenes (cap al 437 a.C.). `Marbre del Pentèlic. Acròpoli d'Atenes, Grècia

1.3. L'ARQUITECTURA GREGA

1.3.1. Característiques generals

•  Característiques generals.

• IMATGE: Reconstrucció 3d del Partenó amb els possibles colors originals.
• QUADRE EN BLANC. Els ordres arquitectònics clàssics

1.3.2. Temples i edificacions religioses

•  Característiques principals dels temples grecs. Tipologia. L'ordre dòric. Principals temples dòrics. L'ordre jònic. Principals temples jònics. L'odre corinti. Principals temples hel·lenístics.

• IMATGES. Parts d'un temple grec.
• ENLLAÇ. Com es construïen els temples grecs
• PLÀNOL. Distribució de l'Acròpolis d'Atenes

Tipus de temples i Els temples grecs i els ordres clàssics

Ordre dòric

• ESQUEMA. Elements principals de l'ordre dòric
• IMATGE. Temple d'Hera a Paestum. (mitjans s. VI a.C.). Marbre. Capaccio-Paestum (antiga Posidònia, prop Nàpols), Itàlia.
• IMATGE. Columnes dòriques de l'Heraion d'Olimpia. (inicis s.VII a.C.) Santuari d'Olimpia (Peloponès), Grècia.
• IMATGE. Temple d'Hefest. (cap al 450 a.C.). Marbre. Àgora d'Atenes, Grècia
• IMATGE. Temple de Posidó a Súnion (cap al 440 a.C.). Marbre blanc, Cap Súnion (Àtica), Grècia.
• IMATGE. Temple de la Concòrdia (440 - 430 a.C.). Marbre. Agrigento (Sicília), Itàlia.
• IMATGE: TEODOR DE FOCEA Tholos de l'Atenea Pronaia (380 - 360 a. C.). Marbre. Santuari de Delfos, Delfi, Grècia.
• IMATGE. ICTINOS i CAL·LÍCRATES. El Partenó (447 - 432 a.C.). Marbre del Pentèlic. Acròpolis d'Atenes, Grècia.
• IMATGE. Planta del Partenó.
• IMATGE: Athenea Varvakeion (segle III d.C.). Marbre del Pentèlic. Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Atenes (Grècia). Còpia romana a petita escala de l'estatua d'Atenea Crisoelefantina de FÍDIES custodiada al Partenó.

  Així es va construir el Partenó

Ordre jònic

• ESQUEMA. Elements principals de l'ordre jònic
• IMATGE. Abaton de l'Asclepeion d'Epidaur (400 - 350 a.C.). Marbre. Epidaur (Argòlida), Grècia.
• IMATGE. Filipeion d'Olimpia. (segona meitat segle IV a.C.). Marbre. Santuari d'Olímpia, (Èlide), Grècia.
• IMATGE. CAL·LÍCRATES. Temple de la Niké Aptera (449 - 421 a.C.). Marbre blanc del Pentèlic. Acròpolis d'Atenes (Grècia)
• IMATGE. Planta del Temple de la Niké Aptera.
• IMATGE. MNÈSICLES. Erecteion (421 - 406 a.C.). Marbre del Pentèlic. Acròpolis d'Atenes, Grècia.
• IMATGE. Planta de l'Erectèon
• IMATGE. Caríatides de l'Erectèon. Museu de l'Acròpolis, Atenes, Grècia.

L'Erectèon

Ordre corinti

• ESQUEMA. Elements principals de l'ordre corinti
• IMATGE. Temple de Zeus Olímpic (segles VI a.C. - II d.C.). Marbre. Atenes, Grècia.
• IMATGE. Temple de Zeus Olbios. Diocesarea.
• IMATGE. Altar de Zeus a Pèrgam (cap al 188 a.C.). Marbre. Pergamonmuseum, Berlin, Alemanya
• IMATGE. "Zeus contra Poryphion". Detall dels relleus de l'Altar de Zeus a Pèrgam (cap al 188 a.C.). Marbre. Pergamonmuseum, Berlin, Alemanya.
• IMATGE. "Atenea contra Alcioneu". Detall dels relleus de l'Altar de Zeus a Pèrgam (cap al 188 a.C.). Marbre. Pergamonmuseum, Berlin, Alemanya
• IMATGE. Planta de l'Altar de Zeus a Pèrgam.
• IMATGE. Maqueta de l'Acròpolis de Pèrgam. Pergamonmuseum, Berlin, Alemanya

L'Acròpolis de Pèrgam i l'altar de Zeus

1.3.2. Teatres

•  Característiques generals. Elements que formen part dels teatre grecs

• IMATGE. Parts d'un teatre grec.
• IMATGE. Teatre de Dionís (s. IV a.C.). Acròpolis d'Atenes, Grècia.
• IMATGE. Teatre de Segesta (s. III. a.C.). Sicília, Itàlia.
• IMATGE. Teatre de Dodona (s. III a.C.). Illa de Corfú (Èpir), Grècia.
• IMATGE. POLICLET, El jove. Teatre d'Epidaure (s.IV a.C.). Asclepeion d'Epidaure, Epidaure (Argòlida), Grècia.
• IMATGE. Planta del teatre d'Epidaure.

1.4. L'ESCULTURA GREGA

1.4.1. Característiques generals

•  Característiques generals de l'escultura grega: bellesa i equilibri, expressió, moviment i volum. Tipologies. Materials.

• IMATGE. Estela funerària d'Aristió. (cap al 510 a.C.). Marbre. 2,40 m. Museu Arqueològic Nacional, Atenes (Grècia).
• IMATGE. Reconstrucció en color de l'estela funerària d'Aristió. Stiftung Archäologie, Múnic (Alemanya)

1.4.2. L'escultura arcaica (fins al segle V a.C.)

•  Primeres manifestacions escultòriques. Els kouros i les korai. Elements que defineixen l'escultura arcaica. La transició cap al classicisme.

• IMATGE. Apol·lo Mantiklos de Tebes (inicis s. VII a.C.). Bronze. 20,3 cm. Museum of Fine Arts, Boston, (EUA).
• IMATGE. Déu del lleó de Delfos (s. VII a.C.). Ivori. 22,5 cm. Museu Arqueològic, Delfos (Grècia).
• IMATGE. Kore o dama d'Auxerre (mitjans s. VII a.C.). Pedra calcària. 75 cm (amb podi). Museu del Louvre, París (França). Estudi polícrom de la dama d'Auxerre de la Universitat de Cambridge.
• IMATGE. Estàtua funerària d'un kouros de l'Àtica (590 - 580 a.C.). Marbre. 1,85 m. The Metropolitan Museum of Art, Noya York (EUA).
• IMATGE. POLIMEDES D'ARGOS. Kleobis i Biton (cap al 580 a.C.). Marbre. 1,97 m. Museu arqueològic de Delfos (Grècia)
• IMATGE. Kouros d'Anavyssos (540 - 530 a.C.). Marbre. 1,94 m. Museu arqueològic nacional, Atenes (Grècia). Exemple influència egípcia: Rey Meryankhre Mentuhotep VI (mitjans s.XVIII a.C.). 23 cm. British Museum, Londres (Regne Unit)
• IMATGE. Hera de Samos (570 - 560 a.C.). Marbre. 1,92 m. Museu del Louvre, París (França).
• IMATGE. Kore del pèplum (520 a.C.). Marbre. 1,20 m. Museu de l'Acròpolis, Atenes (Grècia).
• IMATGE. Efebus de criti (490/480 a.C.). Marbre. 1,17 m. Museu de l'Acròpolis, Atenes (Grècia)
• IMATGE. Arquer (500 - 480 a.C.). Marbre. Frontó oriental del temple d'Afaia a Egina. Glyptothek, Múnic (Alemanya).
• IMATGE. L'àuriga de Delfos. (cap al 470 a.C.). Bronze. 1,80 m. Museu arqueològic, Delfos (Grècia)

1.4.3. L'escultura clàssica (segles V - IV a.C.)

•  Característiques de l'escultura clàssica. FÍDIES (cap al 490 - cap al 430 a.C.). MIRÓ (490/80 - 430 a.C.). POLICLET el Vell (480 - 420 a.C.). PRAXÍTELES (cap al 390 - 330 a.C.). ESCOPES (395 - 350 a.C.). LÍSIP (cap al 390 - 310 a.C.).

• IMATGE. FÍDIES. Fris de les Panatenees (442 - 438 a.C.). Marbre del Pentèlic. 160 m x 1,02 m. British Museum, Londres (Regne Unit) / Museu de l'Acròpolis, Atenes (Grècia) / Museu del Louvre, París (França).
• IMATGE. Guerrers de Riace (460 - 430 a.C.). Bronze. 205 cm. Museo Nazionale di Reggio Calabria, (Itàlia).
• IMATGE. MIRÓ. Discòbol (460 a.C.). Copia romana en marbre d'un bronze original grec. 155 cm. Museo Nazionale Romano, Roma, Itàlia.
• ESQUEMA. Eixos de composició del Discòbol de Miró
• IMATGE. MIRÓ. Màrsies (460 - 450 a.C.). Còpia romana en marbre d'un original grec en bronze. 1,59 m. Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.
• IMATGE. POLICLET. Dorífor (440 / 430 a.C.). Copia romana en marbre d'un bronze original grec. 212 cm. Museo Archeologico Nazionale, Nàpols, Itàlia.
• ESQUEMA: El cànon de Policlet aplicat al Dorífor.
• IMATGE. POLICLET. Diadumen (430 a.C..). Copia romana en marbre d'un bronze original grec. 195 cm. Museu arqueològic nacional, Atenes (Grècia).
• IMATGE. PRAXÍTELES. Afrodita de Cnido. (370 a.C.). Copia romana en marbre d'un bronze original grec. 204 cm. Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.
• IMATGE. PRAXÍTELES. Hermes amb Dionís infant. (350 - 330 a.C.). Marbre. 213 cm. Museu Arqueològic d'Olimpia, Grècia.
• IMATGE. LÍSIP. Apoxiomenos (cap al 320 a.C.). Marbre. 205 cm. Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.
• IMATGE. ESCOPES. Estatua de Pothos, restaurada com Apolo. (segle IV a.C.). Copia romana en marbre d'un bronze original grec. Museus Capitolins, Roma (Itàlia)
• IMATGE. ESCOPES. Mènade dansaire (s. IV a.C.). Còpia romana d'un original d'Escopes. Marbre. 46 cm. Col·lecció d'antiguitats de l'Estat, Dresden (Alemanya)
• IMATGE. Lluita entre un lapita i un centaure. (cap al 440 a.C.). Metopa de marbre del Partenó d'Atenes - Metupa sud XXVII. British Museum, Londres (Regne Unit).

1.4.4. L'escultura hel·lenística (a partir segle IV a.C.)

•  El trànsit cap a l'hel·lenisme. Context històric. Característiques de l'escultura hel·lenística.

• IMATGE. Púgil del Capitoli (segle III a.C.). Bronze, 1,28 m. Museo Nazionale Romano, Roma, Itàlia
• IMATGE. AGESANDRE, POLIDOR i ATENODOR DE RODES. Laocoont i els seus fills. (segles III - II a.C.). Còpia romana en marbre d'un bronze original grec. 2,42 m. Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.
• ESQUEMA. Eixos de composició del Laocoont
• IMATGE. EPÍGON ?. Gàlata ferit. (230 a.C.). Còpia en marbre d'un original en bronze. 93 cm. Museus Capitolins, Roma, Itàlia.
• IMATGE. ARTISTA DE RODES?. Victòria de Samotràcia (cap al 200 - 180 a.C.). Marbre. 2,45 m. Museu del Louvre, París, França
• IMATGE. APOL·LONI I TAURISC DE TRALLES. Grup del Toro Farnese (130 a.C.). Marbre. 3,70 m. Museu arqueològic de Nàpols, Itàlia.
• IMATGE. Venus de Milo (130 - 100 a.C.). Marbre. 2,02 m. Museu del Louvre, París, França.