Unitat 2. L'art clàssic. Roma.

2.1. ORÍGENS I ANTECEDENTS DE L'ART ROMÀ

2.1.1. L'art etrusc.

  • ESQUEMA EN BLANC. L'art etrusc.

•  Orígens i característiques dela civilització etrusca. Arquitectura, pintura i escultura.

  • MAPA. La civilització etrusca. Orígens, expansió i principals ciutats.
  • IMATGE. Columna toscana.
  • IMATGE. Porta etrusca a Volterra (segle IV a.C.)
  • IMATGE. Maqueta on es reconstrueix el Temple de Júpiter Capitolí (segle VI a.C.).
  • IMATGE. Frescos de la tomba dels Lleopards (segle V a.C.). Fresc. Museu Nacional de Tarquinia, Itàlia.
  • IMATGE. Sarcòfag de Cerveteri o dels esposos (segle VI a.C.). Terracotes procedents del Temple dels Veïs (Lazio). Museu Vil·la Júlia, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. Apol·lo de Veïs (cap al 510 - 490 a.C.). Terracota policromada. 1,80 m. Museu Vil·la Júlia, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. Lloba capitolina (segle V a.C.). Bronze. 1,15 m. Museus Capitolins, Roma, Itàlia.

2.1.2. L'herència grega.

•  Conquesta de la Magna Grècia i de l'Hèl·lade. Principals aportacions de l'art grec a l'art romà.

2.2. CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE L'ART ROMÀ.CONTEXT HISTÒRIC

•  Arquitectura: els ordres toscà i compost, l'arc de mig punt, la volta d'aresta, la volta de canó, l'enginyeria, nous materials, noves tipologies d'edificis i arquitectura civil. Escultura: realisme, retrats i relleus, subordinació arquitectònica.

  • IMATGE. L'ordre toscà
  • IMATGE. L'ordre compost.
  • IMATGE. Arc de mig punt
  • IMATGE. Volta d'aresta
  • IMATGE. Volta de canó

   Grans civilitzacions: Roma.

2.3. ARQUITECTURA ROMANA.

  • ESQUEMA EN BLANC. Arquitectura romana
     Ciència al descobert. Tecnologia romana    Roma virtual. Projecte Rome Reborn. University of Virginia.

2.3.1. Urbanisme i sentit de l'espai

•  Ciutats "velles" i ciutats "noves". La planta hipodàmica.

  • IMATGE. Ciutat romana ideal de traçat hipodàmic.
  • IMATGE. Vista aèria de la ciutat de Timgad (Argèlia), fundada per Trajà cap al 100 d.C.

2.3.2. Arquitectura civil pública.

•  La basílica. Les termes. El circ. El teatre. L'amfiteatre. L'aqüeducte. Les calçades. Els ponts. Fars. Mercats. L'arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes commemoratives

   El Colosseu    El Coliseo, ruedo mortal de Roma
  • IMATGE. Basílica de Maxenci (306 - 312 d.C.). Foro romano, Roma, Itàlia. Planta de la basílica.
  • IMATGE. Termes de Caracalla (216 d.C.). Roma. Planta de les Termes de Caracalla
  • IMATGE. Apodyterium de les Termes Stabianes (a partir s.IV a.C.). Pompeia (Campania), Itàlia.
  • IMATGE. Circ romà de Mèrida (s. I d.C.). Mèrida (Extremadura), Espanya. Planta del Circ romà de Mèrida.
  • IMATGE. Restes del circ romà de Tarragona. (s. I d.C.). Tarragona, Catalunya.
  • IMATGE. Teatre romà de Mèrida (18 a.C.). Mèrida (Extremadura), Espanya. Planta del Teatre romà de Mèrida
  • IMATGE. Teatre romà de Leptis Magna. Prop de Trípoli, Líbia.
  • IMATGE. Arena de Verona (30 a.C.). Verona (Veneto), Itàlia
  • IMATGE. Amfiteatre Flavi, conegut com Colosseu (80 d.C.). Roma, Itàlia. Interior del Colosseu. Planta del Colosseu. Una altra vista del Colosseu. Alçat del Colosseu.
  • IMATGE. Aqüeducte de Segòvia (90 - 105). Segòvia (Castella i Lleó), Espanya. Vista aèria de l'aqüeducte. Maqueta on es reprodueix el recorregut de l'aqüeducte a Segòvia.
  • IMATGE. Aqüeducte de Pont du Gard (19 d.C.). Vers-Pont-du-Gard (Gard, Llenguadoc-Roselló). França.
  • IMATGE. La Via Apia prop de Roma. Roma, Itàlia. Secció d'una via romana. Secció amb el nom de les parts d'una calçada.
  • IMATGE. Pont romà d'Alcàntara (104 - 106). Alcántara (Càceres), Espanya.
  • IMATGE. Torre d'Hèrcules (s.II.). La Corunya (Galícia), Espanya.
  • IMATGE. Arc de triomf de Titus (s. I.) Roma, Itàlia.
  • IMATGE. APOL·LODOR DE DAMASC. Columna Trajana (110-113). Marbre. 39,81 m x 3,83 m. Forum Trajà, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. APOL·LODOR DE DAMASC. Mercats Trajans. (107 - 110). Forum Trajà, Roma, Itàlia.

2.3.3. Arquitectura religiosa.

•  Antecedents. Aportacions romanes als temples. Temples de planta circular. Temples romans. Mausoleus.

  El Panteó.

  • IMATGE. Temple d'Hèrcul·les el Conqueridor (s. II a.C.). Forum Boari, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. Temple de Portunus (s. I a.C.). Forum Boari, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. Temple romà de Vic  (s. II d.C.). Vic (Osona), Catalunya.
  • IMATGE. Maison Carrée (16 a.C.). Pedra Calcària. 14 m x 28 m. Nimes (Languedoc-Rosselló), França. Planta de la Maison Carrée. Vistra trasera de la Maison Carrée. La Maison Carrée des del costat oposat.
  • IMATGE. Interior de la Domus Aurea (64 - 104). Roma, Itàlia. (No es arq. religiosa, però es pot comparar amb el Panteó)
  • IMATGE. Panteó (118 - 128). Camp de Mart, Roma, Itàlia. Planta del Panteó. Cúpula (exterior). Cúpula (interior). Alçat del Panteó. Part trasera del Panteó.

2.3.4. Arquitectura privada.

•  Els habitatges. Antecedents etruscos. Villae, domus i insulae.

Casa del poeta tràgic de Pompeia

  • IMATGE. Vil·la Adriana. (s.II). Tívoli (Lazio), Itàlia. Mapa de la Vil·la Adriana.
  • IMATGE. Esquema d'una domus romana
  • IMATGE. Reconstrucció de la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia (s. I a.C.). Pompeia (Campania), Itàlia. Planta de la Casa del Poeta Tràgic. Mosaic del Cave Canem a l'entrada de la casa. Fresc del Sacrifici d'Ifigènia. Mosaic del Poeta Tràgic. Mapa de Pompeia per situar la casa (Regio VI, insulae 8)
  • IMATGE. Reconstrucció d'una insulae romana. .

2.4. ESCULTURA ROMANA.

  • ESQUEMA EN BLANC. L'escultura romana

2.4.1. Característiques generals de l'escultura romana

•  Temes predilectes. Realisme. Gèneres. Materials.

2.4.2. El retrat.

•  Orígens del retrat. L'idealisme hel·lènic. El realisme dels Flavis. Finals de l'Imperi.

  • IMATGE. Retrat de Luci Iuni Brutus (300 - 250 a.C.). Bronze. 69 cm. Museus Capitolins, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. August de Prima Porta (14 d.C.). Marbre. 204 cm. Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.
  • IMATGE. Dama de la permanent (s. I d.C.). Marbre. Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.
  • IMATGE. Clàudi representat com a Júpiter (s. I d.C.). Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.
  • IMATGE. Retrat eqüestre de Marc Aurel·li (s ÍI). Museo del Campidoglio, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. Retrat de l'emperador Caracalla (212 - 215). Marbre. 51 cm. Museu del Louvre, París, França.
  • IMATGE. Retrat de Constantí (s. IV). Bronze. Museus Vaticans, Ciutat-Estat del Vaticà.

2.4.3. El relleu

•  Relleus d'origen hel·lenístic. Relleus en columnes.

 Reconstrucció dels colors de la Columna Trajana.

  • IMATGE. Relleus anomenats de Domitius Ahenobarbus (vers el 100 a.C.). Marbre. Alt i baix relleu. 1,20 x 5,60 m. Museu del Louvre, París, França.
  • IMATGE. Ara Pacis Augustae (13 - 9 a.C.). Marbe de Carrara. 11,60 m. x 10,65 m. x 3,68 m. Museo dell'Ara Pacis, Roma, Itàlia. Detall de la cara sud: processó on es veu a August com a sacerdot màxim de Roma amb la seva família. Detall de la cara nord: processó on es veuen membres del senat. Detall de la cara est: Relleu de Tellus. Detall de la cara oest: Enees fa un sacrifici. Planta de l'Ara Pacis.
  • IMATGE. Relleus de l'Arc de Tit (82). Via Sacra, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. APOL·LODOR DE DAMSC. Columna Trajana (107 - 113). Marbre. 40 m. x 4 m. Form de Trajà, Roma, Itàlia.
  • IMATGE. Columna de Marc Aureli (finals s. II). Piazza Colonna, Roma, Itàlia.

2.5. PINTURA ROMANA I EL MOSAIC

•  Característiques generals. Els quatre estils pictòrics pompeians. El retrat. El mosaic

  • ESQUEMA EN BLANC. La pintura i el mosaic romans
  • IMATGE. Casa de Sal·lusti. L'atri vist des del tablinum. Primer estil pompeià.
  • IMATGE. Vil·la dels Misteris. Frescos del cubículum. Segon estil pompeià.
  • IMATGE. Fresc de la casa de Marcus Lucretius Fronto. Tercer estil pompeià.
  • IMATGE. Fresc de la Villa di Livia a Prima Porta (s. I. a.C.). Prop de Roma. Tercer estil.
  • IMATGE. Fresc del Sacrifici d'Ifigènia a la Casa del Poeta tràgic. Quart estil pompeià.
  • IMATGE. Retrat del forner Pròcul i de la seva dona (s. I d.C.). Fresc. 48,9 cm x 41 cm. Pintura mural pompeiana. Museu Arqueològic Nacional, Nàpols, Itàlia. 
  • IMATGE. Mosaic d'Alexandre Magne (còpia romana d'un original grec del segle IV a.C.). Mosaic. 3,42 m x 5,92 m. Museu Arqueològic Nacional, Màpols, Itàlia.

2.6. ART PALEOCRISTIÀ O TARDOROMÀ

•  La Basílica paleocristiana. Canvis en l'iconografia. Els relleus.

  • IMATGE. Dibuix on es reconstrueix l'antiga Basílca de Sant Pere del Vaticà (320 - 340). Roma, Itàlia. Planta de l'antiga Basílica de Sant Pere del Vaticà.
  • IMATGE. Interior de la Basílica de Santa Sabina all'Aventino (segle V). Roma, Itàlia.
  • IMATGE. Basilica di Santa Maria Assunta (segle IV). Aquileia (Friuli-Venezia Giulia), Itàlia
  • IMATGE. Sarcòfag de Junio Basso (395). Museu del tresor de Sant Pere, Ciutat-Estat del Vaticà.

 

 

 


© 2012 Eduard Vives