6.1. L'ART ROMÀNIC I L'ALTA EDAT MITJANA: CONTEXT HISTÒRIC, CRONOLOGIA I ETAPES.
• Definició i marc cronològic de l'art romànic. Principals referents històrics de l'Alta Edat Mitjana.
6.2. ARQUITECTURA ROMÀNICA
6.2.1. Arquitectura religiosa: temples i monestirs
• Consideracions prèvies. Parts d'una església romànica i principals elements arquitectònics. Simbologia del temple romànic. Arquitectura religiosa a Catalunya, Espanya, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.
- ESQUEMA. Elements que integren una església romànica.
- ESQUEMA. Plantes d'esglésies romàniques
- IMATGE. Volta de canó
Catalunya
Reconstrucció en 3D de San Vicenç de Cardona
- IMATGE. Monestir de Sant Pere de Rodes (1022). El Port de la Selva (Alt Empordà)
- IMATGE. Sant Climent de Taüll (segle XI). Barruera (Alta RIbagorça)
- IMATGE. Santa Maria de Barberà (segle XI). Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
- IMATGE. Catedral de Santa Maria d'Urgell (segle XII). La Seu d'Urgell (Alt Urgell). La Catedral vista des del Parc Cadí.
- IMATGE. Monestir de Santa Maria de Ripoll (segles IX - XII). Ripoll (El Ripollès)
- IMATGE. Monestir de Sant Cugat (segles IX - XIV). Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Vista des de la Plaça Octavià. Claustre del monestir.
- IMATGE. Sant Vicenç de Cardona (1029-1040). Cardona (El Bages). Absis de Sant Vicenç de Cardona. Nau central. Una altra imatge de la nau central. Cúpula de Sant Vicenç de Cardona. Imatge de la cripta. Planta de Sant Vicenç de Cardona.
- IMATGE. La Seu Vella (segle XIII). Lleida (El Segrià).
Espanya
- IMATGE. San Martín de Frómista. (1066). Frómista (Palència), Espanya. Absis de San Martín de Frómista. Planta de San Martín de Frómista.
- IMATGE. Reial Colegiata de San Isidoro de León (segle XI). León (Castilla y León).
- IMATGE. Catedral de Zamora (segle XII). Zamora (Castilla y León).
- IMATGE. Santo Tomé / San Domingo de Soria (segle XII). Soria (Castilla y León).
- IMATGE. Catedral de San Pedro Jaca (segles XI - XII). Jaca (Aragón).
- IMATGE. Santa Maria de Eunate (segle XII). Muruzábal (Navarra).
- IMATGE. Reconstrucció de la Catedral de Santiago de Compostela tal com era al segle XII.
França
- IMATGE. Dibuix de l'església de l'Abadia de Cluny (III) tal com era abans de la seva destrucció durant la Revolució Francesa.
- IMATGE. Basílica de Santa Maria Magdalena de Vézelay (segle XI). Vézelay (Yonne, Borgonya), França. Nau principal. Façana.
- IMATGE. Catedral de Saint Front de Perigueux (segle XI). Periguéux (Aquitània), França.
- IMATGE. Saint Trophime d'Arle (segle XII). Arle (Provence-Alpes-Côte d'Azur), França.
- IMATGE. Basílica de Sant Serni de Toulouse (segle XI). Tolouse (Midi-Pyrénées), França. Interior de la Basílica.
- IMATGE. Catedral de Sant Pere d'Angulema (segle XII). Angulema (Poitou-Charentes), França
- IMATGE. Nôtre-Dame la Grande de Poitiers (segle XI). Poitiers (Poitou-Charentes), França.
Alemanya
- IMATGE. Sant Miquel de Hildesheim (segle XI). Hildesheim (Baixa Saxònia), Alemanya. Interior de Sant Miquel de Hildesheim. Planta de Sant Miquel de Hildesheim.
- IMATGE. Catedral de Sant Pere de Worms (segle XII). Worms (Renània-Palatinat), Alemanya. Façana oest.
- IMATGE. Catedral de Magúncia (segle X). Magúncia (Renània-Palatinat), Alemanya.
Itàlia
- IMATGE. Catedral de Santa Maria Asunta (segle XI). Pisa (Toscana), Itàlia. Baptisteri.
- IMATGE. Basílica de San Miniato al Monte (segles XI - XII). Florència (Toscana), Itàlia.
- IMATGE. Basílica de Sant'Ambrogio de Milà (segle XI). Milà (Llombardia), Itàlia. Entrada a Sant'Ambrogio.
Anglaterra
- IMATGE. Catedral de Durham (segles XI - XII). Durham (North East), Anglaterra. Vista des de l'aire. Nau principal.
- IMATGE. Catedral de Winchester (segles XI - XII). Winchester (Hampshire), Anglaterra.
6.2.2. Arquitectura civil
• Les ciutats. Els castells. Altres construccions.
- IMATGE. San Gimignano (Toscana), Itàlia.
- IMATGE. Carcassonne (Languedoc - Roussillon), França.
- IMATGE. Ávila (Castilla y León), Espanya.
- IMATGE. Castell de Mur (segle XI). Pallar Jussà (Catalunya)
- IMATGE. Castell de Loarre (segle XI). Loarre (Aragó), Espanya.
- IMATGE. Pont de Puente la Reina (segle XI). Puente la Reina (Navarra), Espanya.
6.3. ESCULTURA ROMÀNICA
6.3.1. Característiques generals
• Relleu i escultura exempta. Subordinació a l'arquitectura. Intencionalitat. Principals trets estilístics.
6.3.2. El relleu
• Els capitells escolpits. Tipus de capitells. L'escultura en relleu a les portalades.
- IMATGE. Capitell de Sant Pere d'Àger (segona meitat segle XI). Pedra. 30 x 33 x 37 cm. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- ESQUEMA. Elements que integren una portalada romànica.
- IMATGE. Figures de la portalada occidental de la Catedral de Notre-Dame de Chartres (1145 - 1155). Chartres (Centre), França.
- IMATGE. Timpà de Sant Pere de Moissac (1110-1115). Pedra. Església de Sant Pere de Moissac (Llenguadoc-Rosselló), França.
- IMATGE. Portalada de Santa Maria de Ripoll (1150 - 1170). Monestir de Santa Maria de Ripoll. Ripoll (El Ripollès). Distribució de la iconografia de la portalada.
- IMATGE. "El judici final". Timpà de la portalada occidental de Saninte-Foy de Conques (1120 - 1135). Conques (Midi-Pyrénées), França.
6.3.3. L'escultura exempta
• Crist a la creu. Mare de Déu amb el nen Jesús. Davallament de la Creu.
- IMATGE. Majestat Batlló (mitjans s. XII). Fusta policromada. 1,56 m x 1,20 m. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- IMATGE. Volto Santo (inicis segle XIII però imitació d'un més antic). Fusta. 4,34 m. Catedral de San Martino, Lucca (Toscana), Itàlia.
- IMATGE. Crucifix d'Imerward (posterior a 1173). Fusta policromada. 270 cm x 266 cm. Catedral de Braunschweig (Baixa Saxònia), Alemanya.
- IMATGE. Crucifix de Ferran i Sança (1063). Vori. 30,5 cm. Museo Arqueologico de Madrid. Madrid, Espanya.
- IMATGE. Mare de Déu de Núria (segles XII o XIII). Fusta policromada. 58 cm x 15 cm x 18 cm. Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès).
- IMATGE. Mare de Déu de Montserrat (finals segle XII amb posteriors modificacions). Fusta d'alber. 95 cm. Monestir de Santa Maria de Montserrat. Monistrol de Montserrat (El Bages).
- IMATGE. Davallament de la Creu (segle XIII). Catedral de San Llorenç. Tivoli (Lazio), Itàlia.
6.4. PINTURA ROMÀNICA
• Característiques generals. Ubicació i temàtica. Tècnica. L'estil francoromànic i l'estil bizantinista. Les miniatures.
- IMATGE. MESTRE DE TAÜLL. Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll (cap a 1123). Fresc i tremp sobre mur. Aprox. 5 m. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
- IMATGE. La temptació de Crist (cap a 1125). Fresc original de l'església de San Baudelio de Berlanga (Soria) transferit a una tela. 2,13 m. x 2,99 m. Metropolitan Museum, Nova York, EUA.
- IMATGE. TALLER DE LA SEU D'URGELL. Frontal de la Seu d'Urgell o dels Apòstols (segon quart segle XII). Tremp sobre fusta. 102, 5 cm. x 151 cm. x 6 cm. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
- IMATGE. Frontal de Santa Maria d'Avià (1170 - 1190). Tremp sobre fusta. 1,04 m. x 1,75 m. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
- IMATGE. Pintures del Panteó Reial de la Col·legiata de San Isidoro de Lleó (segona meitat segle XII). Lléó (Castella i Lleó), Espanya. Detall: l'anunciació als pastors.
- IMATGE. Crist al tron entre el símbol dels evangelistes i els arcàngels amb el donant abat Desideri (1072 - 1086). Fresc. Absis de la Basilica de Sant'Angelo in Formis, Capua (Campania), Itàlia.
- IMATGE: "L'abat Desideri ofereix a San Benet llibres i edificis sagrats". Pàgina miniada del Lezionario Cassinese (cap a 1080). Biblioteca Apostòlica Vaticana, Ciutat-Estat del Vaticà.
- IMATGE: "L'escribent Eadwine." Psalteri d'Eadwine, fol. 238v.(cap a 1150 - 1160). Miniatura damunt pergamí. 45,7 cm x 33 cm. Manuscrit Ms, R, 17.I de la Biblioteca del Trinity College, Cambridge (Regne Unit).
- IMATGE: "Ermengarda de Carcassona, de peu entre la seva mare, Cecilia de la Provença, i el seu pare, Bernard Ato IV de Nimes, es va compromet amb Gaufred III del Rosselló" (segle XII). Liber Feudorum Maior. Miniatura. Arxiu de la Coronma d'Aragó, Barcelona.