• ABSIDIOLA. Absis secundari o de rang inferior respecte un absis principal. Podien complir la funció de petites capelles radials. Absidioles d'una eglésia.

• ABSIS. Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, generalment, té planta semicircular o poligonal. L'absis en una església.

• ABSTRACCIÓ. Art no figuratiu, és a dir, que empra colors, formés, línies i altres recursos que no es relacionen amb cap forma que es pugui identificar. Constituteix un llenguatge autònom que existeix independentment del món real o figuratiu. Vasily KANDINSKY. Composició VI (1913).

• ÀCRÒPOLIS. Part alta i fortificada de la polis on es trobaven els temples i alguns edificis públics. L'acròpoli d'Atenes.

• ÀDITON. Segona cambra que en alguns temples es troba connectada a la naos

• ÀGORA. Plaça pública de les polis gregues envoltada d’edificis porticats que feia les funcions de lloc de reunió, mercat i d’assemblees. Era el nucli de la vida de les polis. L'àgora d'Atenes al segle IV a.C.

• AIGUAFORT.  Tipus de gravat en el qual la tinta es diposita a les parts gravades o buidades. GOYA. El somni de la raó produeix monstres.

• APARELL. En arquitectura fa referència a les diferents formes de tallar i disposar els materials constructius d'un mur. Tipus d'aparell

• ARCUACIÓ. Estructura vertical de sustentació formada per una successió d'arcs. Una arcuació.

• ARTS & CRAFTS. Corrent artístic anglès creat per William MORRIS a la dècada de 1860 el qual, tot rebutjant la creació en massa que es començava a produir a la seva època, va proposar un retorn als oficis artesans i a les formes tradicionals de l'art. 

• AQUAREL·LA. Tècnica pictòrica que utilitza colors preparats amb aigua. Aquests s'apliquen amb un pinzell sobre un paper o cartolina. Segons la quantitat d'aigua que s'apliqui, el color serà més o menys transparent. Albrecht DÜRER. Llebre jove (1502). 

• ÀRQUITRAU. Estructura basada en línies verticals i horitzontals. En els temples grecs designa la part inferior de l'entaulament que es recolza directament sobre les columnes.

• ÀRQUIVOLTA. Conjunt d'arcs que formen una portalada

• ATRI. I.En una domus romana, era un pati porticat amb un IMPLUVIUM, des d'on s'accedia a diferentes estances.Era el centre de la vida domèstica. II. Pòrtic o vestíbul que precedia a alguns temples i edificis laics.  Planta de la Basílica de Sant Pere on es veu l'atri.

• BASSAMENT. Plataforma de tres graons damunt la qual es basteix el temple. El seu nivell superior s’anomena estilobat.

• BEATUS. Terme que serveix per designar l'obra del monjo BEAT DE LIÈBANA Comentaris a l'Apocalipsi de Sant Joan. Aquest monjo del monestir de Santo Toribio de Liébana (Cantabria) va escriure aquesta obra al segle VIII per a combatre l'heretgia adopcionista. Des de llavors, el terme "beat" o "beatus" serveix per a designar qualsevol de les nombroses còpies il·lustrades que d'aquesta obra es van fer a l'Espanya medieval entre els segles X i XIII. "Els quatre genets de l'Apocalipsi." Beatus de la Universitat de Valladolid

• CAEMENTICUM (Opus). Tipus d'aparell en el que s'empra argamassa o morter barrejat amb pedres.

• CALCOGRAFIA. Gravat que empra una matriu o planxa de metall per a fer l'estampació.

• CARDO. En els campaments o ciutats de planta hipodàmica romanes, carrer amb orientació nord-sud. Hi ha via el CARDO MAXIMO (principal) i els CARDINES MINORES (secundaris)

• CARIÀTIDE. Columna esculpida amb forma de dona. El seu nom prové de la ciutat de Caria, d'on van provenir nombroses esclaves durant les Guerres Mèdiques. Una cariàtide.

• CARTÓ. Estudi previ a l'execució d'un quadre que sovint es feia damunt d'un cartó, d'aquí el nom. També pot fer referència a un model per a tapissos, vidrieres, frescos o mosaics.

• CAVEA / KOILON. En els teatres, eren les grades on seien els espectadors. Estaven construïdes en el vessant d’una muntanya o d’una vall. Estava dividida en diferents pisos mitjançant passadissos o DIAZOMATA, i en seccions o KERKIDES mitjançant escales radials. Els seients eren de pedra.

• CENTRE. En un arc, punt teòric on coincideixen els radis de les dovelles.

• CIMACI. Motllura situada a la part superior d'una cornisa, formada a partir de dos semicercles que ofereixen una forma de "S". Un cimaci. Esquema d'un cimaci.

• CIMBORI. Torre de forma quadrada o poligonal situada damunt el creuer d'una església. A la seva part interior acostuma a disposar d'una cúpula o d'una volta. Cimbori del Monestir de Santes Creus.

• CLAU. Dovella central que tanca un arc.

• COLLAGE. Tècnica plàstica que consisteix a enganxar damunt un suport (tela, cartó, etc.) diversos elements (paper, metall, plàstics, etc.) estructurats amb lliure elecció de formes, colors i qualitats. Richard HAMILTON. Què és el que fa que les llars d'avui dia siguin tan diferents, tan atractives?

• COLLARÍ. A l'odre dòric, zona situada entre el fust i el capitell.

• CONTRAFORT. Construcció massissa adossada a un mur, a mode de pilastra, que serveix per reforçar-lo en els punts en els que aquest suporta més empentes. Contraforts de la Colegiata de San Miguel, a Aguilar de Campoo (Palència).

• CONTRAPPOSTO. Oposició harmònica de les diverses parts del cos humà, especialment quan algunes d'elles es troben en moviment o en tensió, les quals serien simètriques en repòs. Amb aquesta tècnica es pretén trencar amb la frontalitat. PRAXÍTELES. Hermes amb Dionís infant.

• COSTUMISME. Gènere pictòric que intenta descriure escenes de la vida quotidiana, del dia a dia.

• CREUER. Espai de forma quadrada en el que en una església es creuen la nau principal amb la transversal o perpendicular. Creuer d'una església.

• CRIPTA. Espai o capella subterrània ubicada generalment sota el presbiteri on descansaven les restes o relíquies d'un sant o màrtir.

• CRISELEFANTÍ. A l'antiga Grècia, tècnica escultòrica que combinava l'or i l'ivori.

• DEAMBULATORI. Espai que envolta la part posterior del presbiteri. És una prolongació de les naus laterals que rarament apareix sense aquestes. La seva funció era facilitar el trànsit als temples sense destorbar les celebracions litúrgiques. Deambulatori d'una església.

• DECUMANUS. En els campaments o ciutats de planta hipodàmica romanes, carrer amb orientació est-oest. Hi ha via el DECUMANUS MAXIMUS (principal) i els DECUMANI MINORES (secundaris)

• DÍPTER. Doble filera de columnes que envolta un temple

• DIVISIONISME. Veure PUNTILLISME.

• DOVELLA. Peça de forma trapezoïdal que s’empra en la construcció dels arcs.

• ÈNTASI.  Abultament del fust de la columna que s'acostuma a situar cap a un terç de la seva alçada.  Exemple d'èntasi

• ESBÓS. Esborrany d'una pintura, escultura o altres manifestacions artístiques, de petites dimensions. Serveix com a idea prèvia o imatge d'una obra definitiva posterior.

• ESCENA. Plataforma on es desenvolupa l’acció dels protagonistes d’una obra de teatre. Estava separada de l’auditori per dos passadissos o PARODOI.

• ESCORÇ. Forma de representar una figura que en la realitat estaria disposada perpendicular o obliquament al pla en el qual ha estat representada. En general, tota perspectiva requereix d'un escorç, però només es parla d'ell quan és acusat. Escorç del braç a l'Apoxiomeno de LÍSIP. L'escorç en pintura: A. MANTEGNA, La mort de crist

• ESFUMAT. Veure SFUMATO.

• ESTIL. Manera pròpia de fer les obres que té un artista o una època. Per exemple, estil clàssic.

• ESTILOBAT. Nivell superior del bassament que sostè les columnes

• ESTUC.  Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d'arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc.), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.

• EXEDRA.  Espai semicircular cobert per una semicúpula que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici tal com ho fan els àbsis. També es pot donar el cas que estigui obert a una paret sense que sobresurti.

• FLETXA. Alçada de l’arc que es mesura des de la línia on arrenca l’arc fins la clau.

• FORNÍCULA. Buit deixat en el gruix d'una paret per col·locar-hi una estàtua, altar, etc. Una fornícula.

• FORUM. A l'urbanisme romà, plaça principal d'una ciutat on es celebrava el mercat, reunions i on estaven situats els edificis religiosos i civils més importants. En les ciutats de planta hipodàmica s'ubicava a l'encreuament del cardo i el decumanus. Forum de Roma

• FRESC.  Tècnica usada en la pintura mural consistent a pintar damunt l'enlluït (paret coberta amb sorra fina, calç i pols de marbre) mentre encara està humit. Per poder fer-ho cal dissoldre el color en aigua, pintar a la paret mentre encara és humida i deixar assecar. Fresc procedent del a ciutat de Pompeia.

• FRIS. En arquitectura grega, franja horitzontal que es troba entre l'arquitrau i la cornisa. En l'ordre dòric presenta tríglifs i metopes, mentre que en el jònic i el corinti pot tenir un relleu.

• FUST. Part de la columna situada entre el basament i/o l'estilobat i el capitell.

• GRAVAT. Procediment pel qual s'aconsegueix estampar damunt d'un paper un dibuix fet sobre una planxa o matriu. Quan aquesta és de fusta és parla de XILOGRAFIA, si és de pedra s'anomena LITOGRAFIA i si és de metall es tracta d'una CALCOGRAFIA.

• GIROLA. veure DEAMBULATORI

• IMPOSTA. Carreu o motllura sobre la qual arrenca un arc

• ICONA. Del grec εικών,"imatge". En l'art cristià ortodoxe, imatge sobre taula al tremp . L'Icona Vladimir (s.XIII)

.• ICONOCLASTA.  Es diu d'aquell qui practica la ICONOCLÀSIA, és a dir, la destrucció d'imatges o altres representacions sagrades anomenades ICONES. 

• ICONOSTASI.  Mur que a les esglésies bizantines estava ple d'icones i pintures religioses. Separava el presbiteri de la nau principal, on estaven els fidels. Un iconostasi.

• IN ANTIS. Temples que a la façana en comptes de ser tot columnes només en té dues emmarcades entre dues parets.

• INTRADÓS. Superfície interior, còncava i inferior d’un arc.

• ISOCEFÀLIA. Norma artística que alinea els caps a una mateixa alçada. Isocefàlia al caps dels nobles a l'Entierro del Conde de Orgaz, del GRECO.

• JAMBA. Veure MUNTANT

• KOILON. Veure CAVEA.

• KORÉ.Estàtua femenina característica de l’època arcaica que representa una dona vestida. La Koré del pèplum

• KOUROS. Estàtua masculina característica de l’època arcaica que representa un atleta nu. El kouros d'Anavyssos.

• LATERICIUM (Opus). Tècnica constructiva de l'antiga Roma en la qual s'usaven maons amb cert gruix per a revestir un nucli d'opus caementicum. Exemple d'opus latericium.

• LESENA. Faixa vertical estreta que pot fer de suport vertical d'un mur, tot i que acostuma a ser ornamental. Lesenes en una torre

• LITOGRAFIA. Gravat que empra una matriu o planxa de pedra per a fer l'estampació.

• LLINDA. Element arquitectònic horitzontal que descansa sobre dos muntant o altres suports. Una llinda

• LLUM. Aplicat a un arc, fa referència a la seva amplada.

• MAÇONERIA. Tècnica constructiva en la que s'usen com a materials constructius peces d'origen petri (maons, pedres, carreus...) generalment lligats amb algun material de cohesió (morter, calç...). La disposició dels maons, pedres, etc. dona lloc a diferents subcategories dins la maçoneria.

• MAINELL. Pilar o columna que divideix en dos el buit d'una obertura. Mainell a la Seu Vella de Lleida.

• MEGARON. Tipus de vivenda característica de les cultures egea i micènica. Consta d'una sala rectangular amb columnes - la domos- i amb un vestíbul - prodomos -. Es creu que d'ella deriva la planta del temple grec. Un megaron

• METOPA. En l'ordre dòric, peça de marbre de forma quadrada situada entre dos tríglifs. Podia estar decorada amb pintures o relleus. Metopes del Partenó.

• MINIATURA. En principi, feia referència a pintar en mini (vermell) el títol d'un llibre o dels seus capítols. Però el concepte es va estendre per a designar a totes les pintures que il·lustren els manuscrits. Pàgina del Llibre de les molt riques hores del Duc de Berry, dels germans LIMBOURG.

• MUNTANT (JAMBA en cast.). Element arquitectònic vertical que sostè un arc.

• NAOS. És la estança principal del temple, on es guarda l’estàtua del Déu

• NÀRTEX. Part de l'atri de la basílica paleocristiana contigua a la mateixa, porticada, que estava reservada per als catecúmens (persones que desitgen ser batejades). Planta de la Basílica de Sant Pere on es veu el nàrtex.

• NATURA MORTA. Pintura que representa una composició a base d'éssers inanimats (vegetals, objectes, animals morts). Claude MONET. Natura morta amb pomes i raïm.

• NERVI. En arquitectura, és un element constructiu que ressalta de l'intradós d'una volta per tal de reforçar-la o decorar-la. Nervis a una volta del Monestir de Moreruela.

• OPISTODOMOS. Cambra posterior a la naos, que en alguns casos emmagatzema els béns del temple

• ORQUESTRA. En els inicis, era la part del teatre on es situava l’altar i on s’executaven les danses rituals. Posteriorment es va convertir en l’espai destinat al cor, el qual es va convertir en el portaveu del poble en la representació de les tragèdies. A l’època grega era de forma circular, mentre que a Roma era semicircular.

• PERÍPTER. Fila de columnes que envolta un temple

• PERISTIL.  Columnata exterior que hi ha als temples

• PETXINA.  Cadascun dels quatre triangles esfèrics (constituïts per l'anell de la cúpula i per dos arcs torals) que serveixen per passar de la superfície quadrada de la planta a la circular de la cúpula. Una de les quatre petxines que sostenen una cúpula.

• PILASTRA.  Pilar o columna adossada a un mur o una paret. Unes pilastres.

• PLATABANDA. Cadascuna de les tres motllures que es troben als arquitraus jònics i corintis.

• PRESBITERI. Espai situat al voltant de l'altar major a les esglésies, generalment situat a un nivell més alt que la nau principal. Era un espai reservat per al clergat. El presbiteri a una església.

• PRIMITIVISME. Moviment que es produeix en l'art occidental del segle XIX que pren formes visuals de pobles primitius generalment no occidentals. L'obra de GAUGUIN n'és un clar exemple.

• PRONAOS. Vestíbul que dona pas a la naos

• PROPILEUS. Porta monumental amb columnes d'un santuari o recinte sagrat que pot constar de diversos edificis. Propileus de l'acròpoli d'Atenes.

• PROSCENI. Espai situat entre l’orquestra i l’escena als teatres, més baix que l’escena, però mes alt que l’orquestra.

• PRÒSTIL. Pòrtic columnat que precedeix al temple, generalment 4 o 6 columnes de banda a banda.

• PSEUDODÍPTER. Temple que no té les columnes exemptes sinó adosades o empotrades a la paret.

• PUNTILLISME. (també DIVISIONISME). Tècnica neoimpressionista iniciada per George SEURAT cap a 1884, que empra el color d'una forma nova. S'agafa el color pur i es pinta a la tela mitjançant tocs o punts (no es barreja a la paleta), de forma que és a la retina de l'espectador on es produeix al barreja. En certa manera la tècnica recorda a la del mosaic. Georges SEURAT. Un diumenge a la tarde a l'illa de la Grande Jatte (1884-1886).

• READYMADE. (també READY-MADE). Segons el dadaista Marcel DUCHAMP es tracta d'un objecte ordinari seleccionat i modificat per l'artista el qual pel simple fet d'haver estat triat i modificat per l'artista esdevé una obra d'art. Marcel DUCHAMP. La font.

• RELLEU. Escultura no exempta, és a dir, que esta esculpida sobre la superfície d'un bloc. Es parla d'ALT RELLEU quan les escultures estan esculpides gairebé senceres però encara adherides al bloc, MIG RELLEU quan semblen estar tallades per la meitat i BAIX RELLEU quan gairebé no sobresurten del fons. També hi ha el RELLEU EXCAVAT o ENFONSAT quan les figures i objectes estan excavats al bloc. FÍDIES. Fris de les Panatenees

• RHYTMOS. En escultura, ordenació de les línies en moviment amb la intenció d'obtenir harmonia  i equilibri.

• SALMER. Pedra col·locada a la part superior d'un pilar o d'un mur per rebre la primera dovella d'un arc. 

• SIMULTANEISME. Tècnica pictòrica que consisteix en juxtaposar en un mateix pla diverses fases del moviment d'un objecte o d'una imatge, com si s'imités una seqüència cinematogràfica. Carlo CARRÀ. El genet vermell.

• SFUMATO. Tècnica pictòrica en la que els contorns s'executen vagues i difuminats. Consisteix a rebaixar els tons d'una composició de forma suau per tal d'aconseguir un efecte de vaguetat o distància. Leonardo DA VINCI va ser un dels primers en emprar aquesta tècnica. Sfumato a la Gioconda, de Leonardo DA VINCI

• STOÀ. Pòrtic columnat que servia d’aixopluc a la gent que es reunia, on es localitzaven, de vegades, locals comercials. Reconstrucció de la stoá d'Atenes.

• TAMBOR.  I. Aplicat a una columna no monolítica és cadascun dels blocs cilíndrics que composen el fust (Tambors del Temple de Zeus Olímpc d'Atenes). II. En una cúpula és l'estructura cilíndrica o poligonal que sustenta la cúpula. (Tambor octogonal de la cúpula de Santa Maria del Fiore, de BRUNELLESCHI)

• TECHNÉ. Del grec τέχνη. Terme usat a l'antiga Grècia per a referir-se a certes pràctiques i oficis que requerien d'alguna tècnica o habilitat especial. Aquest concepte era molt ampli, ja que incloïa des de pràctiques artesanals fins a l'exercici de la medicina. El concepte va ser més detallat quan es va començar a parlar de TECHNÉ MIMETIKÉ o "art de la representació de la naturalesa a partir d'imatges". En aquesta categoria els grecs incloïen la pintura, escultura, poesia, música i dansa: les arts que tenien la capacitat d'organitzar universos ficticis diferents de l'univers comú de l'experiència humana amb el qual guarden relació.

• TERRACOTA. Argila modelada i endurida al forn.

• TETRAMORF. Conjunt dels símbols dels quatre evangelistes: Un home (San Mateu), un bou (San Lluc), un lleó (San Marc) i un àliga (San Joan). El Tetramorf al Llibre de Kells

• THOLOS. Nom que es donava a Grècia a les construccions de planta circular i coberta en forma de cúpula o con. En principi, el seu us era funerari. Un tholos: la tomba d'Atreu (s.XIII a.C.)

• TIMPÀ. En una portalada, espai delimitat pel llindà i les arquivoltes que conté l'escena principal d'un relleu.

• TRANSSEPTE. Nau transversal que en una església es creua perpendicularment a la nau central de l'edifici. Ocupa l'espai que precedeix a l'absis. Els seus braços acostumen a sobresortir del cos de l'edifici. Un transsepte.

• TRASDÓS. Superfície exterior d'un arc.

• TREMP. De forma general en pintura s'entén la pasta pictòrica formada per una trempa i un pigment. Segons la trempa (o aglutinant) emprat es parla de tremp d'ou, etc. Generalment, el vocable designa a la pasta pictòrica amb trempa d'ou.

• TRIBUNA. En un temple, galeria oberta sobre una nau lateral on poden romandre els fidels. Tribuna de Santa Sofia de Constantinoble.

• TRIFORI. Sèrie de finestres ornamentals obertes en els murs de la nau central damunt de les arcades que menen a les naus laterals. Generalment compten amb un passadís molt estret per on es pot circular. Un trifori.

• TRÍGLIF. En l'ordre dòric, element arquitectònic decorat en forma de tres arestes que en el fris es va alternant amb les metopes. Un tríglif.

• VELARIUM. Tipus de tendal utilitzat en època romana que es podia estendre pel conjunt de la cavea per a protegir del sol i la pluja als espectadors.

• VOLUTA. Element decoratiu en espiral característic dels capitells jònics i corintis. Una voluta

• XILOGRAFIA. Gravat que empra una matriu o planxa de fusta per a fer l'estampació.

• XÒANA. Escultures de fusta de tipus votiu que es feien al període arcaic de l'antiga Grècia. Un xòanon.