DOSSIER DE L 'ALUMNE

REFLEXIONS ENTORN EL CONCEPTE "SER CIUTADÀ":

1. PENSA I ESCRIURE QUÈ VOL DIR PER TU SER CIUTADÀ AVUI EN DIA. INTENTA DEFINIR EL CONCEPTE CIUTADANÍA.

SER CIUTADÀ ÉS:

CIUTADANÍA VOL DIR:

2. LLEGEIX ARA TOT ELS SEGÜENTS TEXTOS, TRIA ELS QUE CONSIDERIS MÉS INTERESSANTS I ESCRIU AMB LES TEVES PARAULES A QUÈ ES REFEREIXEN QUAN PARLEN DE SER CIUTADÀ.

1. AGUSTÍ d'HIPONA, Sant 354 - 430: Aquesta ciutat celeste, en el temps del seu desterrament en aquest món, coneix a ciutadans de totes les races i llengües, reclutant amb ells una societat a l'exili, sense amoïnar-se per la seva diversitat de costums, de lleis o d'estructures que ells tinguin per a conquerir o mantenir la pau terrenal. Més encara, conserva i afavoreix tot allò que, divers en els diferents països, s'ordena amb l'única i comuna finalitat de la pau a la terra. Només posa una condició: que no es posin obstacles a la religió per la qual -segons l'ensenyament rebut - ha de ser honorat l'únic i suprem Déu veritable.

2. ALAIN 1868 - 1951: Resistència i obediència, heus aquí les dues virtuts del ciutadà. Per l'obediència, assegura l'ordre; per la resistència assegura la llibertat.

3. ARENDT, Hannah 1906 -1975: Són els homes i no l'home els que viuen sobre la terra i habiten el món. Si tots els aspectes de la condició humana tenen d'alguna manera relació amb la política, aquesta pluralitat és específicament la condició de tota vida política.
Un ciutadà és per definició un ciutadà entre ciutadans d'un país entre entre països. Els seus drets i obligacions estan definits i limitats, no només pels seus conciutadans, sinó també pels límits del territori.

4. ARISTÒTIL 384 aC - 322 aC: L'home que no té la capacitat de ser membre d'una comunitat o que no experimenta en absolut aquesta necessitat perquè ell sol en té prou amb si mateix, no forma part de la ciutat, i en conseqüència és una bèstia o un déu.
La ciutat és un fet de la naturalesa i l'home és naturalment un animal polític.

5. BEAUVOIR, Simone de 1908 - 1986; No es neix dona, s'arriba a ser-ho.
Voler ser lliure és voler que també els altres ho siguin.

6. BERGER, John 1926 - : Mai abans d'ara hi havia hagut tanta gent desarrelada. L'emigració, forçada o escollida, a través de fronteres nacionals o del poble a la metròpoli, és l'experiència que millor defineix el nostre temps, la seva quinta essència?

7. BOND, Edward 1934 - : Sóc també un ciutadà del món humà que encara està per construir.

8. CASTORIADIS, Cornelius 1922 - 1997; Existeix la meravellosa frase d'Aristòtil : "Qui és ciutadà? És ciutadà algú capaç de governar i d'ésser governat". A França hi ha milions de ciutadans: per què no serien capaços de governar? Perquè tota la vida política tendeix a convèncer-los que existeixen experts als quals és necessari confiar els assumptes. Hi ha doncs una contra-educació política. Si bé la gent hauria d'habituar-se a exercir tota classe de responsabilitats i a prendre iniciatives, s' habituen a seguir o votar opcions que d'altres els presenten.

9. CICERÓ, Marc Tuli 106 aC - 43 aC: És una ximpleria immensa considerar que és just tot allò que es troba regulat per les institucions i per les lleis dels pobles. Àdhuc les lleis - donat el cas que ho siguin - dels tirans?

10. CLARKE, Paul Barry: Ésser un ciutadà ple significa pertànyer al món i viure aquesta pertinença des de la lliure elecció i amb el propòsit de procurar la millora del jo, dels altres i del món.
11. CONDORCET, M.J.A.V de 1743 - 1794: Ningú no neix ciutadà, sinó que s'en fa mitjançant la instrucció.

12. DANTE ALIGHERI 1265 - 1321: Els ciutadans no hi són per a servir els cònsols ni la nació per a servir el rei, ans el contrari, els cònsols han de servir els ciutadans i el rei la nació.

13. DIDEROT, Denis 1713 - 1784: Mentre més s'apropin els ciutadans a la igualtat de pretensions i de fortuna, més tranquil serà l'estat.

14.EMERSON, Ralph Waldo 1803 - 1882: La ciutadania és el dret bàsic de l'home, perquè és ni més ni menys que el dret a tenir drets.

15. ENZENSBERGER, Hans Magnus 1929 - : A diferència dels EEUU a on cap persona que acaba d'arribar pot esperar que el rebi una xarxa d'assistència social, molts ciutadans europeus gaudeixen si més no d'unes garanties mínimes, consistents en subsidi d'atur, assistència sanitària i seguretat social. Uns drets que per principi i a la llarga no podran negar-se als immigrants.

16. EPICTET 50 - 125/130?: El tot és superior a la part, i la ciutat al ciutadà.

17. GANDHI, Mahatma 1869 - 1948: El mateix dret a la vida només ens és donat si complim el nostre deure de ciutadans del món. El nacionalisme no és el concepte més alt. El concepte superior és la comunitat mundial.

18. GREEN, T.H 1836 - 1882: El principi general que el ciutadà no ha d'actuar mai d'altra forma que com a ciutadà, no comporta una obligació a conformar-se sota qualsevol condició a la llei estatal, doncs aquestes lleis poden ésser inconsistents amb la veritable finalitat de l'estat com a sustentador i harmonitzador de les relacions.

19. HAVEL, Vaclav 1936 - :Sense ciutadans lliures, autorespectuosos i autònoms no poden existir nacions lliures i independents. Sense pau interna, és a dir, pau entre ciutadans i entre ciutadans i estat, no pot haver garantia de pau exterior.

20. HELLER, Agnes 1929 - : Si estem d'acord en que la "cosa comú", la re publica, ha d'estar constituïda per institucions, lleis i acords socials que estan formats pels valors universals de la llibertat i de la vida, pel valor condicional de la igualtat i pel valor processal de la racionalitat comunicativa, llavors hem de practicar les virtuts cíviques relacionades amb aquests valors.

21. HOBBES, Thomas 1588 - 1679: Cada ciutadà es pot comprometre a sotmetre la seva voluntat a la voluntat de la majoria, a condició que la resta de ciutadans facin el mateix.

22. HOLBACH, Baró de 1723 - 1789: Els sobirans són Ciutadans als quals les Nacions han conferit el dret de governar-los per a la seva pròpia felicitat. Sigui quina sigui la forma de govern, els drets de la Sobirania, per a ser legítims, han d'estar fundats únicament en el consentiment dels pobles.

23. HOLDERLIN, Friederich 1770 - 1843: Allò que és propi ha de ser après tant bé com allò que és estranger.

24 ISÒCRATES 436 aC - 338 aC: L'ànima de la ciutat és la constitució, que té el mateix poder que en el cos té el pensament.

25 JABÈS, Edmund 1912 - 1991 L'estranger et permet ser tu mateix, en fer de tu un estranger.

26. JEFFERSON, Thomas 1743 - 1826: Una nació, com una societat, constitueix una persona moral i cada membre d'ella és responsable d'aquesta persona.

27. KANT, Immanuel 1724 - 1804: Només la capacitat de votar qualifica el ciutadà, però aquesta capacitat pressuposa la independència del que, en el poble, no vol ser únicament part de la comunitat, sinó també membre d'ella, és a dir, vol ésser una part de la comunitat que actua pel seu propi arbitri juntament amb altres. Però l'última qualitat fa necessària la distinció entre ciutadà actiu i ciutadà passiu.

28. KENNEDY, John Fitzerald 1917 - 1963: No preguntis el que el teu país pot fer per tu; pregunta què pots fer tu pel teu país. La nostra Constitució es funda en el principi que tots el homes són iguals com a ciutadans, posseeixen els mateixos drets, tant si els tenen per naixement o després de venir aquí com a immigrants.

29. KING, Martin Luther 1929 - 1968: Un dret postergat és un dret denegat

30. KRISTEVA, Julia 1941 -: Per regla general, o únicament, ens veiem inclinats a preguntar-nos "què és la humanitat?" quan ens confrontem amb els "crims contra la humanitat". La meva experiència personal em porta a pensar que la definició mínima de la humanitat és precisament la seva capacitat d'hospitalitat.

31: KYMLICKA, Will: L'educació per a la ciutadania democràtica promourà inevitablement l'autonomia, encara que d'una forma indirecta. A través de l'educació ciutadana els nens prendran consciència de formes de vida alternatives i se'ls proporcionaran les habilitats necessàries per a comprendre-les i apreciar-les.

32: LEVINAS, Emmanuel 1906 - 1995: Les persones no estan una davant l'altra, simplement estan les unes amb les altres al voltant d'alguna cosa. El pròxim és el còmplice.

33. LINCOLN, Abraham 1809-1865: Fa vuitanta-set anys, els nostres pares van crear en aquest continent una nova nació, concebuda sota el signe de la llibertat i consagrada al principi que tots el homes neixen iguals.

34. MAALOUF, Amin 1949 -: Les societats haurien d'assumir les múltiples pertinences que han forjat la seva identitat al llarg de la seva història , i que encara segueixen configurant-la i haurien de fer un esforç per mostrar, a través de símbols visibles, que assumeixen la seva diversitat, de manera que cada ciutadà pugui identificar-se amb el que veu al seu voltant, es pugui reconèixer en la imatge del país en que visqui i es senti mogut a implicar-se en ell en compte de quedar-se, com tantes vegades succeeix, com un espectador inquiet i en ocasions hostil.

35. MARSHALL, T.H. 1893 - 1981: Si la ciutadania s'invoca en defensa dels drets -civils, polítics i socials-, els corresponents deures no poden ésser ignorats. Aquests no requereixen el sacrifici de la llibertat individual o sotmetre's sense qüestionar-la a qualsevol demanda del govern. Però requereixen que els seus actes estiguin inspirats per un viu sentit de la responsabilitat respecte al benestar de la comunitat.

36. MEAD, Margaret 1901 - 1978 Mai dubteu que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos poden canviar el món; de fet sempre ha succeït així.

37. MONTESQUIEU, 1689 - 1755: Sóc home abans que Francès; sóc home necessariament i només Francès per atzar.

38. NEKRASSOV, Nikolai 1821 - 1887: Poeta, tu pots no ser-ho. Però ciutadà, és necessari que ho siguis.

39. ORWELL, George 1903 - 1950: Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que d'altres.

40. PAINE, Thomas 1737 - 1809: Cada ciutadà és un membre de la sobirania i, com a tal, no pot conèixer sotmetiment personal: la seva obediència ha de ser només a les lleis.

41. ROSTAND, Jean 1894 - 1977: Ésser ciutadà del món és apostar per la supervivència de la humanitat.

42. ROUSSEAU, Jean Jacques 1712 - 1778: Tot patriota és dur respecte els estrangers; només són homes, no són res als seus ulls. Aquest inconvenient és inevitable, però feble. Allò essencial és ser bo amb les persones amb les que es viu. No comencem pròpiament a ser homes fins que no hem estat ciutadans.

43. RUBERT DE VENTÓS, Xavier 1939 -: Tinc una identitat familiar, i religiosa, i sexual, i ètnica, i nacional, i confessional. Un conjunt de pertinences o "marcadors" que eventualment poden encreuar-se però mai arriben a identificar-se.

44. SAID, Edward 1935 -: Penso que la identitat és fruit d'una voluntat. No quelcom donat per la naturalesa o per la història. Quan era jove es viatjava sense fronteres per Egipte, Palestina, Líban. A la meva escola hi havia italians, jueus espanyols o egipcis, armenis, era natural. M'oposa amb totes les meves forces a la idea de separació, d'homogeneïtat nacional. Per què no obrir els nostres esperits a d'altres? Heus aquí un veritable projecte.

45. SAVATER, Fernando 1947 -: La identitat que es proclama ja definitivament realitzada, la utopia que exclou o prescriu el dubte i la mala consciència, la protesta i la crítica, no és lloc per a l'home. Perquè la ciutat dels homes ha de ser una tasca i no un mausoleu; perquè ha de romandre sempre oberta i inacabada, com la tela de Penelope o el mar d'Ulisses.

46. SENNET, Richard 1943 -:Només una ciutat que sigui voluntàriament inestable pot oferir, fruit de la seva pròpia riquesa, un medi per al seu creixement més enllà de l'adolescència.

47. SHELLEY, Percy Bysshe 1792 - 1822: L'home, qualsevol que sigui el seu país, té els mateixos drets a un lloc o un altre, els drets del ciutadà universal.

48. SÒCRATES 470 aC - 399 aC: Sóc un ciutadà, no d'Atenes o de Grècia, sinó del món.

49. SOLÓ 640 aC - 559 aC: La societat està ben governada quan els ciutadans obeeixen els magistrats i els magistrats les lleis.

50. TAYLOR, Charles 1931 -: Amb el pas de l'honor a la dignitat ha aparegut una política d'universalisme que valoritza la igual dignitat de tots els ciutadans i el contingut d'aquesta política ha estat la igualació dels drets i les atribucions. Cal evitar a qualsevol preu l'existència de ciutadans de "primera" i de "segona classe".

51. THIEBAUT, Carlos: Ésser ciutadà no és resultat d'allò que tenim (com tenim assignat un sistema de llibertats, com estem inserits en les estructures de riquesa i de poder, com coordinem les nostres accions) quant del que fem: de l'exercici que és la nostra participació en allò que fem, la ciutat.

52. TODOROV, Tzvetan 1939 -: Vivim en la negociació permanent i el comerç humà exigeix la comunicació i la cooperació de les diferents instàncies del sí mateix. Instàncies que són totes intersubjectives, és a dir, produïdes per la interacció amb l'altre; cap d'elles prové del nostre ésser individual. No només és social tal o tal faceta del nostre ésser, l'existència humana en la seva totalitat ho és.

53. TOCQUEVILLE, Alexis de 1805 - 1859: Jo no conec més que dos mitjans per a fer regnar la igualtat en el món polític: donar drets iguals a tots el ciutadans o no donar-los a cap.

54. VOLTAIRE 1694 - 1778: És trist que per ser patriota es sigui enemic de la resta del homes. Aquell que desitgés que la seva pàtria no fos mai ni més gran més petita, ni més rica ni més pobre, seria el ciutadà de l'univers.

55. WALZER, Michael 1937 -: Les societats d'immigrants contemporànies també són Estats democràtics i la seva salut política depèn, si més no en certa manera, dels compromisos i la participació dels seus ciutadans.

autor	idea

3. A LA VISTA D'ALGUNES DE LES DIFERENTS VERSIONS DEL CONCEPTE DE CIUTADANIA, QUE S'HAN DONAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA:

1- Quina seria avui per a tu la definició més significativa del concepte de ciutadania?

2.- Si les definicions històriques del concepte de ciutadania fossin les diferents peces d'un puzzle, com construiries tu aquest concepte avui?

3.- Quines repercussions pràctiques es deriven del concepte al qual has arribat?

4.- Llegeix el següent text i comenta'l

CIUTADANIA

En general, ciutadania, s'utilitza en referència a la condició d'ésser ciutadà, i als drets i deures que això comporta. Bé sigui com a habitant d'una ciutat o poble, bé com a membre natiu o naturalitzat d'un país, la ciutadania es relaciona tradicionalment amb tenir drets i deures. Encara que té connotacions amb conceptes tals com llibertat, ordre polític, autoritat, justícia i democràcia, en la seva essència la ciutadania descriu la situació de l'individu en relació a l'Estat. Culturalment, la ciutadania ideal pot ésser tant un instrument socio-polític que reflecteix els valors d'una societat, com un model prospectiu d'una manera de viure d'acord amb les més altes aspiracions.

Veient-ho tant des del punt de vista formal com substantiu, Faulks (1998) identifica tres definicions principals de ciutadania. Primer -definicions legals- les que defineixen els drets i deures de la gent respecte a l'Estat. Aquesta definició formal està lligada a la noció de nacionalitat. Segon -definicions filosòfiques- les que es preocupen per qüestions normatives tals com preguntar-se quin model de ciutadania pot restituir millor una societat justa. Tercer -definicions socio-polítiques, substantives- les que emfatitzen la ciutadania com una condició que denota la pertinença a una societat que implica un conjunt de pràctiques socials. Vista com un estatus que serveix de mediació en la relació entre un individu i una comunitat política, la ciutadania es caracteritza per un conjunt de drets recíprocs.

David Landrum

SEGONA FASE

ANÀLISI DELS ASPECTES QUE INCLUEN LA CIUTADANIA

El portal "ciutadania" divideix en 5 els aspectes des dels quals elaborar la reflexió sobre la ciutadania. Cada grup de la classe treballarà un d'aquest aspectes, que són:

construcció de la identitat personal
cultura del cos
població i sostenibilitat
comunitats culturals
trama urbana

1. Cada grup haurà de fer una recerca a la pàgina web d'educalia CIUTADANIA, del aspecte seleccionat. Haureu de escriure aquí tot el que trobeu: activitats, pàgines web, explicacions… De cada cosa apuntada caldrà fer una descripció i un comentari.

2. Amb tota la informació recollida pensareu i escriureu quins són els aspectes més importants en què us han fet pensat aquestes activitats, pàgines web, explicacions, etc…

3. Per cadascun dels aspectes pensareu i escriure una o més possibles activitats a fer a la gimcana per la ciutat de Barcelona. Per ajudar-vos a fer això el professor uns donarà models d'activitats. També podreu consultar la pàgina web de la ciutat www.bcn.es

grup:

aspecte:

resultats de la recerca:

Aspectes per pensar el tema de la ciutadania:

activitats proposades per la gimcana


TERCERA FASE

CREACIÓ I REALITZACIÓ DE UNA GIMCANA A CIUTAT VELLA (BARCELONA)

QUARTA FASE

RECULL EN FORMAT VÍDEO O POWERPOINT DE L'EXPERIENCIA

ANNEX

CIUTADANIA: PARAULES CLAU
civisme, democracia, drets civils, drets polítics, drets econòmics, drets socials, drets culturals, drets dels pobles, globalització. identitat, inmigració, multiculturalisme.

CIVISME
Què és la ciutat? Cases, carrers, places? Això seria urbe, potser, però no ciutat. Del mot urbe deriva urbanisme, urbanització, urbanitat ... De ciutat, -és a dir, de civitas- prové civisme, civilitat, civilització. Nombre d'habitants? Una cosa és la demografia i una altra la democràcia. La urbanitat correspon a la urbe: és el comportament urbà convencional, respectuós, que no obliga a intercanviar confidències, que no requereix dir com et dius, qui ets, d'on vens i on vas, impersonal, anònim. El civisme, en canvi, es fonamenta en drets i deures, implica, compromet; correspon a la ciutat, a la polis.

Joan Soler Amigó
http://www.lafactoriaweb.com/articulos/soler7.htm

El civisme és, etimològicament, la presa en consideració de la ciutat (civitas) i per consegüent de l'interès general en detriment de l'interès particular, egoista i personal. És el terme simètric de la consideració de la ciutat en el sentit grec, la polis (polis) i en conseqüència de la política en el sentit noble del terme.
Aquesta apreciació se situa al nivell de la convicció però també en el de l'acció i del comportament en la vida quotidiana. És una "praxi".

Traduït del francès de:
http://perso.wanadoo.fr/credh.benar/educiviq.htm

DEMOCRACIA
Terme original de l'antiga Grècia per a designar un govern en el que el poble participa en la direcció de les activitats de l'estat, distingint-se dels governs sota el control d'una única classe, un grup selecte, o autocràtics. La definició de democràcia s'ha estès, però, fins a designar una filosofia que insisteix en el dret i la capacitat del poble, actuant directament o a través de representants, per a controlar les seves institucions d'acord a les seves pròpies finalitats. Aquesta filosofia atorga un gran valor a la igualtat dels individus i desitja alliberar en la mesura del possible la gent de les obligacions que no siguin autoimposades. Insisteix en el fet que les obligacions necessàries siguin imposades només amb el consentiment de la majoria i respectin el principi d'igualtat.

Traduït de l'anglès de:
http://www.encyclopedia.com/html/d1/democrac.asp

Robert Dahl describe la democracia ideal: Establece cinco criterios de igualdad política necesarios para la democracia: la participación efectiva, la igualdad de voto, oportunidad de
instrucción acerca de políticas alternativas, control sobre la agenda de los asuntos públicos y los derechos de ciudadanía para todos los adultos. Con ellos se puede medir qué tan democrática es una asociación que se presuma como tal.

http://www.larevista.com.mx/ed522/5228.htm

DRETS HUMANS
"Els drets humans són prerrogatives que, d'acord amb el dret internacional, té la persona davant l'Estat per impedir que interfereixi en l'exercici de certs drets fonamentals, o per obtenir de l'Estat la satisfacció de certes necessitats bàsiques i que són inherents a tot ésser humà."
"Els drets humans són un conjunt de principis, d'acceptació universal, reconeguts constitucionalment i garantits jurídicament, orientats a assegurar a l'ésser humà la seva dignitat com a persona, en la seva dimensió individual i social, material i espiritual."

http://www.derechos.org.ve/que_son/index.html

DRETS CIVILS I POLÍTICS

Al segle XVIII es generen lluites encapçalades pels burgesos i executades pel poble pla, tant a França com a Amèrica del Nord, per tal de reflectir el descontentament davant els governs tirànics.

La Revolució francesa té com a fruit la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, a Nord Amèrica la Declaració del bon poble de Virgínia. En aquests primers documents hi ha continguts els drets individuals que protegeixen les persones dels abusos dels governs i ambdós han inspirat la creació de documents signats pe mols països per tal de garantir el respecte als drets bàsics de les persones, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU 1978). Se'ls coneix com a drets Civils i Polítics, compresos com la primera generació dels drets humans, que inclouen entre d'altres:

Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat;
Protecció contra la tortura, les penes i tractes cruels, inhumans o degradants;
Reconeixement jurídic i igual protecció davant la llei;
Contra la detenció, la presó o el desterrament arbitraris;
La presumpció d'innocència fins que es demostri el contrari i a un judici just i públic per un tribunal independent i imparcial;
La llibertat contra ingerències arbitràries a la vida privada, la família, el domicili i la correspondència;
La llibertat de circulació i asil;
El dret de tenir una nacionalitat;
El dret a la propietat i
La llibertat de pensament, de consciència i de religió.

http://derechoshumanos.laneta.org/queson1.htm#Civiles

DRET ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS

Temps després les lluites socials van incloure necessitats que abraçaven no només l'individu sinó a la comunitat sencera i a les condicions, garantides pels governs, necessàries per a un desenvolupament adequat a les persones. Això va succeir el segle XIX, quan els obrers i camperols van començar la lluita per aconseguir millores en les condicions laborals i més oportunitats de desenvolupament.

Les qüestions socials són la característica d'aquesta segona generació dels drets humans coneguts com a Econòmics, Socials i Culturals que apareixen contemplats en alguns documents com ara les constitucions Weimar (Alemanya, 1919), Mèxic (1910) i la Unió Soviètica. Temps després, el 1966, va ser proclamat el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Social i Cultural, en els quals els estats es comprometen a crear les condicions materials adequades perquè les persones puguin viure dignament.

Entre altres drets nomenats en aquests documents hi ha:

dret a seguretat social;
dret a feina;
dret a igual salari per igual feina;
dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri una existència conforme a la dignitat humana;
dret a fundar un sindicat i a sindicalitzar-se;
dret al descans i al temps lliure;
dret a un nivell de vida adequat per a la salut i el benestar (alimentació, vestit, habitatge i assistència mèdica);
dret a assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, vellesa i altres casos independents a la pròpia voluntat;
dret a la protecció de la maternitat i de la infantesa;
dret a l'educació;
dret a la participació en la vida cultural de la comunitat i
drets d'autor.

http://derechoshumanos.laneta.org/queson1.htm#Civiles

DRETS DELS POBLES

Arran de les guerres per a l'emancipació dels pobles colonitzats per Europa i Amèrica, els qui estaven en lluita comprenen que no és només el dret de la llibertat el que exerceixen, sinó que s'involucra el de la vida pacífica i el dret al desenvolupament.

L'anomenada Tercera Generació de drets humans, coneguda també com a drets de la Solidaritat o del Pobles, tracten d'establir qüestions que no s'havien considerat específicament en els documents de les dues anteriors generacions de drets humans, ja que contemplen qüestions de caràcter supranacional com el dret a la pau i a un medi ambient sa.

Alguns documents que ja tracten sobre aquests temes són la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament adoptada per la ONU i la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles, ambdós de 1986, inclouen, entre d'altres, el dret a:

desenvolupament integral de l'ésser humà;
progrés i desenvolupament econòmic i social de tots els pobles;
descolonització, prevenció de discriminacions;
manteniment de la pau i la seguretat internacionals;
lliure determinació dels pobles (condició política, desenvolupament econòmic, social i cultural) i
drets dels pobles a exercir sobirania plena sobre els seus recursos naturals.

http://derechoshumanos.laneta.org/queson1.htm#Civiles

GLOBALITZACIÓ

Creixent interdependència entre els diferents pobles, regions i països del món.
[Anthony Giddens, Sociology. London: Polity Press, 1997:582]

Procés pel qual les relacions polítiques, socials, econòmiques i culturals adquireixen cada cop més una escala global, amb profundes conseqüències per a les experiències locals dels individus i les seves vides quotidianes.
[Tony Bilton et al., Introductory Sociology, 3rd edition. London Macmillan, 1996:660]

Traduït de l'anglès de:
http://www.soci.canterbury.ac.nz/glossary/globaliz.htm

IDENTITAT


1. Condició o qualitat d'idèntic; similitud absoluta o essencial; unitat
2. Individualitat, personalitat ... existència individual;
3. La condició de sentir-se identificat en sentiments, interessos, etc.
Shorter Oxford Dictionary.

Des del nostre naixement, cadascú de nosaltres es distingeix dels altres gràcies al nostre perfil personal, val a dir, les característiques genètiques i físiques que heretem dels nostres pares i avantpassats. Les nostres empremtes digitals, per exemple, representen una part inesborrable de la nostra identitat personal.
No obstant la identitat no és privativa de l'individu. La pregunta "Qui sóc?" està estretament vinculada amb la pregunta "Qui som nosaltres?" -on "nosaltres" pot representar un grup ètnic, la nació a la qual pertanyem o la fe que professem. Com a membres d'un grup, estem vinculats a altres membres principalment a través de l'idioma, les creences, els rituals, el codi moral, els costums, el menjar, la manera de vestir, etc.
La identitat nacional sol expressar-se a través de símbols com el(s) idioma(s), vestits típics, banderes, escuts d'armes o himnes nacionals.

De la mateixa manera que els individus, les comunitats (grups ètnics, nacions) a les quals pertanyem també canvien amb el pas del temps, com a resultat de la seva interacció amb l'entorn natural i amb altres comunitats i cultures. Si bé aquest ha estat sempre el cas, el ritme i la intensitat dels canvis ha augmentat considerablement al segle XX, impulsat per la revolució científica i tecnològica, en particular pel que fa referència a modalitats de transport, telecomunicacions i informació massiva (ciències computacionals, telèfons, fax, televisors, comunicacions via satèl·lit, etc.) i pel procés conegut com a globalització.

La globalització és un procés eminentment econòmic, si bé comporta importants implicacions socials i culturals. Una d'elles és la tendència pràcticament ubiqua -particularment entre la gent jove-de preferir productes de consum massiu i publicitats a escala mundial, que inclouen la música pop, films i programes de televisió, vestits i menjar ràpid.

Del document de la UNESCO
"El patrimoni mundial a mans joves"
http://whc.unesco.org/education/kit/kites/ARCHIVAD.PDF

INMIGRACIÓ

Entrada d'una persona (un estranger) en un nou país amb el propòsit d'establir en ell residència permanent. Els motius per a la immigració, com per a les migracions en general, són sovint econòmics, encara que factors religiosos o polítics poden ser molt importants. Els alts percentatges d'immigració es veuen acompanyats amb freqüència per crides militants i algun cop violentes a la restricció de la immigració o la deportació dels immigrants, realitzades per grups nacionalistes.

Traduït de l'anglès de:
http://www.encyclopedia.com/html/d1/democrac.asp

MULTICULTURALISMO

El terme multiculturalitat designa una situació, de fet, connota diversitat o pluralisme cultural. No és imprescindible visitar Toronto, Sydney, Nova York, Londres, París o Amsterdam per saber que la multiculturalitat no té per què suposar cap minva de la democràcia ni vulnerar el principi de la igualtat davant la llei (...) multiculturalisme no designa una condició sinó una ideologia o una orientació. A diferència de l'anterior, dista de ser un concepte unívoc. De fet, acostuma a ser utilitzat de forma molt diferent de com s'està utilitzant en el present debat. En una primera accepció, el multiculturalisme és una ideologia o moviment, gairebé exclusivament nord-americà, que promou el desenvolupament i enaltiment cultural de grups ètnics que han patit una llarga història d'opressió racial.

Molts hi veuen una amenaça a la cultura dominant; d'altres l'acusen de distreure l'atenció sobre fonts i mecanismes de discriminació més rellevants. Moltes de les seves manifestacions constitueixen una veritable apoteosi de la correcció política, encara que tenen poc a veure amb les atrocitats que se li atribueixen.

Però, en tot cas, no és aquesta l'accepció més usual i usada del terme, si no la que-generalment en forma d'adjectius-s'utilitza per designar l'orientació de les polítiques d'immigració que practiquen països tan respectables com ara Canadà, Austràlia, Regne Unit, Holanda o Suècia. Les polítiques d'orientació multiculturalista constitueixen una estratègia per a la integració social dels immigrants i les minories ètniques en la societat comú que posa l'accent en la seva participació i considera que les comunitats d'origen poden exercir una útil funció d'institucions intermèdies entre l'individu i l'Estat. Per tant, si s'han de contraposar a alguna cosa no és a la integració, com s'ha fet aquí, sinó a les orientacions, d'índole assimilacionista o segregacionista que inspiren altres països."

Joaquín Arango
http://www.filosofos.org/articulos/2002/arango.htm