LAJER-BURCHARTH, Ewa: David's Sabine Women: body, gender and republican culture under the directory. Art History, Vol. 14 No. 3, September 1991, pp. 397-430. 3,86 X 5,20; Louvre

Es tracta d'una representacio d'historia romana: les dones sabines volen aturar la lluita dels seus marits romans(?); Quan es va presentar, Chaussard la va saludar com la millor peça d'at classic que pugui haver; el mon classic apareix com el canon per la França dels 1790s: la dignitat de l'art; es tracta de diferenciar entre la etapa jacobina ( i el Terror) i la post-termidoriana; cal presentar el govern com legitim; es una iconografia de la reconciliacio i un intent d'assolir un nou llenguatge visual;

FORMA:composicio molt estructurada, mise en scene teatral, suavitat en la execucio, que elimina meticulosament tot rastre de pincell i tonalitat salmonada, com petria, que dona a l'obra un efecte estatuari;

MOTIVACIO: Chaussard i Friedrich Meyer, un visitant alemany, afirmen que l  rtista enten la iconografia de la familia com una metafora del proces revolucionari; les dones, en noom de la familia, urgeixen els homes a acabar la lluita; es una crida a la concordia i a la fi de la revolucio, com a conflicte; tot aixo s'expressa mitjançant el COS;

EL COS organitza i distribueix significats: Chaussard tracta de la maestria de David per a patentitzar a la seva obra l'Antiquitat mitjançant el cos masculi, mentre que el FEMENI serveix per altres proposits: natura, maternitat; es tracta com un ima i dos pols: masculi lligat a heroisme, sublimitat, majestat i domini (bellesa) formal, mentre que le cos femeni es la naturalesa, el crit de la natura que plana per damunt la carnisseria; Chaussard parla del masculi que mimposa la calma de l'heroisme, esteticament superior al femeni, amb el seu tumultuos desordre de passions vulgars; aixi doncs, la imatge republicana del cos privilegia lo masculli; a l'album preparatori, David mostra els models femenins ple d'agitacio (bevent de Mantegna i Rafael), retorica de cossos tirats per terra, postrats, de mans gesticulants, tocant-se els cabells amb desesperacio, els draps com moventse per un vent rebel;

COMPOSICIO: a un primer moment, esbos, els dos sexes es disposen en un fris per a ser llegit sequencialment, d'una banda a l'altre, despres s'articula al voltant de les figures de Hersilia, Tatius i Romul;

ESCUT: molt antiquitzant, situat al nivell de l'ull; la seva forma circular rete la nostra atencio i la forma central, amb la lloba capitolina, estableix una relacio entre maternitat i l'origen de l'estat (la nocio de Mare Patria); l'escut prefigura l'accio d les dones al quadre; El quadre te dos parts primer pla i fons, molt confos; la gent, en ser presentat, el mirava amb uns impertinents ells i elles mitjançant unnes ulleres integrades als banos que els permetia escrutar els cossos nusos discretament;

SIMBOLISME COMPOSICIONAL:La part inferior es molt intrincada pero el conjunt te tres parts, simplement expressades: el fris huma a la base i part alta de la tela, dividida en dos per l'emblematica contraposicio de l'Antiquitat a l'esquerra, representada per l'Arquitectura, i la natura a la dreta, descrita pel cel i el feix de cereal; aixi queda clar que la escena te lloc a un espai simbolic definit per dos nocions centrals per la cultura revolucionaria, el binomi sobre el que es construeix el concepte de regeneracio;

PRESENTACI DE L'OBRA: havia que pagar per entrar, hi ha posar un psiche (un mirall basculant, mida persona) davant de l'obra, que permet reflectir el mirall, confonent-se amb els cosos dels espectadors; es tracta d'una presentacio didactica, instruir per les imatges: aixi el mirall incita al visitatn a veure el seu propi cos com a part de l'experiencia estetica; David donava un folleto a l'entrada afirmant que l'art revolucionari havia de ser accesssible al public; l'art verament republica havia de permetre a l'espectador a prendre part de l'obra d'art, i no limitarse a una contemplacio llunyana; la participacio es la idea clau; el dret d'entrada representa aquesta participacio i el mirall el nou mode de comprometre al public amb l'art;

EL PSYCHE: es un emblema dels nous grups socials dominants, s'oposa a l'austeritat jacobina, es un moble car, burges, indicatiu d'un cert status social; segons Lacan te una important funcio en el proces d'adquisicio de la identitat del subjecte (nens petits); la imatge indica la imatge internalitzada del meu jo ideal; el mirall introdueix a l'espectador dins un quadre que vol ser emblematic de la revolucio i els fa participants en la historia representada per l'artista; la puresa grega, escultorica, dels cossos, posa en relacio el propi cos amb el dels models i situa a l'espectador dins la historia revolucionaria, li dona un lloc a l'historia; David tenia experiencia en situar als espectador perque va organitzar moltes festes republicanes;

NUESA: total pels mascles, parcial per les dones i limitada a les parts maternals (pits); va ser una controversia; el nu masculi vehicula la bellesa moral, la idea d'.excellencia; el vestit fa semblar a les figures massa humanes; Chaussard va fer una comparacio entre David i Fragonard; la nuesa de Tatius i Romul no es anatomica, sino construida culturalment; els seus genitals estan ocults pero eloquentment reemplaçats per les espases;

per contra LA POSSICIO DE LA CONA es sempre contrariada, com si el cos femeni estigues criticat; les Sabines intervenen per defensar la patrilinealitat de la familia, preservant l'identitat i autoritat dels pares romans, deixant de banda que van esser els seus raptors; el cos expressa els valors morals de la nova societat: salvar la familia, matrix de la societat, privilegiant la figura de la parella (fundadora de la familia); el paper de la dona s'havia vist modificat, des del rol tradicional, amb el terror, amb dones que tenien un paper molt actiu (i les tricotadores de la guillotina); hi ha una dona, al bell mig, amb un vestit vermell, que fa un cercle amb els braços per sobre de les celles, representa el terror: no es el centre visual (Hersilia) pero si el geometric.


índice | novedades | bibliografia | enlaces |
F. Chordà


Unitat de Suport a la Innov@ció Docent - Facultat d'Humanitats - UPF