Autores : Goya : Tres de Mayo : Síntesis

Els Afusellaments del Tres de Maig, de Goya, al Museu del Prado, és un quadre pintat el 1814 a l’oli sobre tela. Fa parella amb el Dos de Maig, fet alhora, i explicant dos aspectes d'un mateix assumpte. Els Afusellaments són els dels madrilenys agafats pels francesos, com a represàlia, a les afores de la ciutat i a la llum d'un fanal, perquè és de nit. Mostra la mort, sense esperança, de les víctimes, abandonades.

 
Frederic Chordá

Tres línies estructuren la imatge i donen sentit als fets en el temps:

una primera des del fons fins el primer pla, seguint la filera de les víctimes, una segona de dalt fins baix, marcant el contrast entre els soldats i les víctimes, i una tercera que defineix l'acció dels soldats, apuntant. El fanal és un element clau al que es creuen les tres línies.

Primera línia.

Les víctimes van avançant des del fons, on hi ha la ciutat, en fila, a les fosques, fins el primer terme, un espai eixamplat, on hi ha l’escamot d’execució i el llum: es posen davant el pendent d’una muntanya, a un lloc elevat, i, a la llum d’un fanal, son mortes pels soldats i cauen al terra, tacant-lo de sang; queden encerclades, d’una part per la muntanya i per altra pels soldats, sense possibilitat de fugida.

Frederic Chordá (realización de Eusebio Malvárez).

Actitud de les víctimes.

Les víctimes van com els bens a l’escorxador, sense resistència, tot i que mostren el seu horror: si volguessin, podrien dominar als soldats, que són un grup molt petit en comparació, però els deixen fer.

Els soldats fan la seva feina com a màquines, sense sentiment, i sembla que s'hi passaran molt de temps.

Però hi ha una víctima que no es resigna a morir i contrasta amb els demés homes per la seva activitat, encarant-se de genolls als soldats i demanant que s'aturin; la seva camisa blanca lluent el destaca molt intensament, quedant de ple en el camp de llum del fanal.

Segona línia.

Els dos grups queden clarament dividits per la línia de llum i ombra, marcada al terra, indicant la profunditat de l'espai, i destacant les víctimes; i l'alineació vertical que formen el fanal i la torre del fons també separa els dos grups. Aquesta és la segona línia estructural del quadre, que es veu més que la primera.

El fanal

El fanal destaca les seves línies cantelludes; la llum permet veure un fet que sembla tret d’un malson: hi ha contradicció entre l’innegable realitat del fanal i la seva llum i el fet que mostra, tan horrorós que no hauria de ser veritat.

Així, el quadre té el focus de llum principal dins, el que és molt excepcional en pintura, punt atractiu al voltant del que s’articulen les forçes: el més sovint l’artista prefereix recollir dins la imatge els efectes de la llum que té el seu origen fora, dins l’àmbit de l’espectador.

Tercera línia.

Els dos grups, d’assassins i víctimes, s’enfronten i el fanal és l’element d’articulació entre les dues parts, relacionant-les. El raig de llum del fanal i les armes marquen una direccionalitat que articula la tercera línia estructural de la composició, la que dóna el sentit de l'acció principal. Llum i trets van de dreta a esquerra.

Contrast

Aquesta intensitat tan gran que defineix el fanal, concentrada al Camisa Blanca, contrasta amb el cel de nit; la negror absoluta del cel manifesta l’abandó de les víctimes, sense cap llum que els guïi, ressonant el mateix als edificis a la fosca.

Però el llum del fanal és encara més tenebrós que la nit perquè la seva claredat és la que fa possible l'acció dels assassins. És llum artificial, feta pels humans, negant el negre natural de la nit, i serveix per a matar. Blanc i negre són elements essencials de la imatge.

El Camisa Blanca expressa el que és la Víctima: no té res, implora i vesteix de color blanc esclatant, símbol d’Innocència i de Pau, per una part, i, per altra, rep un càstig injust, i el nom del seu color serveix per nomenar el punt (blanc) on es prova la punteria. No està presentat amb els trets precisos d’un retrat sinó pintat com l'encarnació de la súplica, accentuant-se alguns elements per tal d’enfortir aquests aspectes: celles aixecades, posició agenollada, mans enlaire.

El negre és el color dominant a la imatge, com una llosa, pel damunt de les v íctimes però també dels assassins, al cel i als seus barrets, inclinats, com si suportessin un gran pes; a més es combina amb els altres tons, enfosquint-los i donant al quadre un tó ombrívol; és el color del dol i de la mort, el Mal Absolut. El contrast entre blanc i negre es resol amb el domini del negre, manifestant-se en el vermell el triomf del Mal: la sang innocent vessada pels assassins, expressada no solament com a taca sinó en moviment, rajant fins el fanal.

Centralitat

El Camisa Blanca, destacat pel fanal, és el centre de la imatge; representa al poble al precís moment de morir; els altres estan capficats en la seva desgracia, ell és projectiu; l'alineació de colors, blanc, groc i vermell, el remarquen, i vol aturar els assassins.

Expressió.

L’expressió arriba al capdamunt amb tres elements: fanal, Camisa Blanca i soldats; els tres són contundents;el fanal és un objecte que manifesta la realitat tridimensional i la visibilitat; els gestos dels soldats i del Camisa Blanca expressen les condicions de la víctima que no vol morir i dels assassins sense sentiments. Aquests són els elements més colpidors del quadre i els essencials; els altres podrien no ser-hi i la imatge seria igualment convincent.

Aquesta forma de pintar és testimonial, manifestant com un clam el que passa i encetant un nou gènere, el quadre d’atrocitats, molt de la nostra època; es una imatge que presenta una experiència viscuda, i no imaginada, recolzada pel Jo ho he vist!; no ens dona una realitat positiva sinó terrible però molt vertadera. I no és sols un document sinó un testimoni on l'artista pren partit, contra la Mort.

Si la bellesa és l’esplendor de la veritat, poques imatges hi ha que siguin tan colpidores en el seu realisme i, així, tan belles.