Catalogació

PITÀGORES DE SAMOS (atribuït a): Auriga de Delfos.

Situació. Museu de Delfos (Grècia).

Anàlisi Material.

a) Bronce fos amb restes de policromia i incrustacions de coure i argent i pasta de vidre.

b) Mesures: 1,80 m. d'alçada.

c) Estat de conservació:Li falta el braç esquerre, des de més dalt del colçe; la superfície s'ha alterat en alguns punts.

Es tracta d'un noi que està dret; té a la ma dreta unes cintes amb plecs d'un material poc flexible; va vestit amb una túnica cenyida a la cintura i descalç.

Porta el cabell separat per una cinta i pentinat amb flocs dalt d'aquesta i arrissat per sota. Té una mrada absent i tota la seva expressió és relaxada i distreta. Prop de la cintura, la roba fa grans arrugues.

En aquestes dues gràfiques hi ha expressades les idees, i el seu lloc a la imatge.

Eduard Montané sobre una idea de Frederic Chordá.

a) Situació original:

Al santuari d'Apolo, a Delfos; hi havia una escala, a l'aire lliure, amb grans terrasses que feien els replans entre els trams dels graons; formava part d'un grup d'un carro,amb els cavalls, un altre personatge, i un mosso al terra; tot s'ha perdut llevat de la nostra figura i algun petit element del carro.

b) Data: 478 ó 474 abans de Crist.

c) Circumstàncies:

El conjunt va ser una ofrena a Apolo del tirà Polizalos de Gela, en acció de gràcies per la victòria assolida pel seu carro als Jocs Pítics.

El personatge és un noi al que es combinen els trets baronìvols (alçada, complexió) amb d'altres infantils (moldejat de la cara, manca de barba i nou) i respon al tipus de l'efeu. Vesteix la túnica jònica que era la pròpia dels aurigues, que guiaven el carro a la cursa. Duu al front la tainia que era l'emblema del vencedor; està representat rebent l'aclamació de la multitud; està dalt del carro, amb les regnes a la mà.

A l'Auriga (478/4 a. de C.), del Museu de Delfos, veiem el conductor dels cavalls rebent l'aclamació del públic per la victòria a la cursa; vesteix la túnica característica dels aurigues.

A aquesta obra apreciem dos elements contradictoris: la contenció potencial i l'expansió dinàmica, que s'alternen rítmicament al voltant de l'equilibri.

El crani és com mullat, molt geomètric, i està cenyit per la cinta que expressa contenció potencial, expansionada dinàmicament al cabell que no queda subjecte, als rínxols.

El noi té el rostre absent, satisfet però indiferent, capficat: no està apassionat. Les pestanyes poden expressar la mateixa dinamització dels rínxols, continguda per la vora de les parpelles, tan a prop de la serenitat de la visió que ens porta a l'interior.

La part de la túnica que cobreix el pit i la panxa té moltes corbes i bosses, que el cenyidor sotmet. Observem el mateix al braç que contè la força dinàmica de les tires (les regnes) mitjançant el puny, que és la mà feta força. La túnica cau pesada, com mullada. Els peus estan ben assentats; per la posició suposem al personatge ben equilibrat, els peus participant del caràcter ferm, tranquil, del rostre.

El crani fred encobreix les possibilitats del pensament; la cinta del cabell i els rínxols signifiquen aquesta contraposició de potència continguda (cinta) i expansiva (rínxols); el rostre està capficat, absent, serè, contraposant-se als tirabuixons, tan dinàmics. La brusa torna a manifestar l'expansió dinàmica que és continguda pel cenyidor, i el braç que sostè les regnes té la mateixa funció. La faldilla de la túnica, que cau pesada, cobreix el baix ventre, on hi ha els òrgans digestius i sexuals, i tapa les cames, que permeten els moviments i són font de potència.

A l'Auriga apreciem una realitat interior (alfa) que és la del capficament, de la plenitud interior central (rostre, ulls, peus), al voltant de la que giren l'expansió dinàmica dels rínxols, de la brusa i de les regnes (beta), la contenció de la cinta del cabell, del cenyidor i del puny (gamma) i la forta retenció freda del crani i de la falda (delta) que guarda les càlides passions i sentiments; són plurals els elements de contenció (gamma, delta) i un el d'expansió (beta), com també l'equilibri és singular (alfa).

Amb tot això acabem l'Escultura i passem ja a l'Arquitectura