2.7. Síntesi. La síntesi és, d'una banda, l'etapa de conclusió del treball de resposta a l'obra; és un element d'acumulació pel que es resumeixen tots els aspectes de les fases anteriors; d'altra part, la síntesi s'erigeix en l'espai creatiu de relació entre les parts, el moment metodològic per a la generació d'idees derivades de l'análisi i relació de les informacions recopilades amb pretensió d'interpretació. La síntesi permet el tractament crític de les dades obtingudes a les fases anterior, per l'us de les perspectives mimètica, expressiva, formalista i pragmática. El Professor encarregará als alumnes la confecció d'un esquema de síntesi, contenint les idees essencials, tant de resum com de relació entre les dades. De la discussió de l'esquema ha de sorgir, en molts casos per l'aparició d'idees noves i la marginació d'altres, la síntesi completa, que ha d'establir-se col.lectivament a la classe i registrar una forma literària apropiada. Finalment, dependent de les condicions de cada grup (edat, maduresa, interès...) o imatge (especial complexitat), lliurement apreciades pel Professor, aquest pot distribuir una altra més ámplia efectuada per ell mateix (síntesi global) per a completar la informacióa disposició de l'alumne. |