Síntesi
   
2.7. Síntesi.

La síntesi és, d'una banda, l'etapa de conclusió del treball

de resposta a l'obra; és un element d'acumulació pel que es

resumeixen tots els aspectes de les fases anteriors; d'altra

part, la síntesi s'erigeix en l'espai creatiu de relació entre

les parts, el moment metodològic per a la generació d'idees

derivades de l'análisi i relació de les informacions recopilades

amb pretensió d'interpretació. La síntesi permet el tractament

crític de les dades obtingudes a les fases anterior, per l'us de

les perspectives mimètica, expressiva, formalista i pragmática.

El Professor encarregará als alumnes la confecció d'un

esquema de síntesi, contenint les idees essencials, tant de resum

com de relació entre les dades. De la discussió de l'esquema ha

de sorgir, en molts casos per l'aparició d'idees noves i la

marginació d'altres, la síntesi completa, que ha d'establir-se

col.lectivament a la classe i registrar una forma literària

apropiada. Finalment, dependent de les condicions de cada grup

(edat, maduresa, interès...) o imatge (especial complexitat),

lliurement apreciades pel Professor, aquest pot distribuir una

altra més ámplia efectuada per ell mateix (síntesi global) per a

completar la informacióa disposició de l'alumne.