Al final de la seva carrera
de pintor, Velázquez s'interessa cada vegada més pels
aspectes més concrets i materials dels seus assumptes
(un teixit, l'aire, etc...), posant-hi una gran
intensitat. El
personatge és un ésser humà convertit en objecte
(d'admiració), no serveix per a res més, quasi no es
pot moure i manifesta la consideració que la dona tenia
a la Cort de Felip IV,limitada a les funcions
reproductives i representatives, sempre com a complement
de la figura, admirable però també útil, del
rei.
En pintar aquest
vestit, Veláquez culmina el seu domini de la
representació de qualsevol objecte, una cara, una
terrissa,l'aire o els núvols: tot pot ser tractat amb la
més gran atenció per la ment, l'ull i la mà del
pintor, que ens proposa una realitat que no és,
simplement, la material que capta el sentit sinó aquella
destil.lada i enriquida per l'experiència que l'artista
ha fet d'aquesta materialitat.
|