El retrat
 

VELÁZQUEZ:Felip IV, oli sobre tela, cap el 1628, Museu del Prado. A: DOMÍNGUEZ ORTIZ: Velázquez, 123.

Entre aquests dos retrats s'escolen trenta anys. El rei és vist amb la mateixa qualitat: serè, llunyà, capficat, però el temps ha deixat la seva empremta...

VELÁZQUEZ:Felip IV, oli sobre tela, cap el 1660, Museu del Prado. A: DOMÍNGUEZ ORTIZ: Velázquez, 447.

... i ha canviat aquella cara fresca, de llavis gruixuts, sense barba, del noi jove, fins arribar a l'home madur, amb bosses sota els ulls, d'expressió fatigada.
El retrat reial havia de presentar al model serè, llunyà: ell veu les coses en tota la seva complexitat i no té una visió parcial, incompleta i defectuosa, com la de les persones normals; això és d'aquesta manera perquè els reis eren absoluts: actuaven com a representats de Déu als seus reialmes i eren considerats com una mena de Super-homes.

El retrat reial intenta expressar aquesta ideologia política en l'Art.