La verticalitat, que permet la contemplació tot al voltant de l’estàtua és ben evident; manifesta el sentit orgànic de l’ésser viu, que fa la seva unitat dels diferents membres del cos.

Es combina amb la posició d’avançar, que s’expressa en la frontalitat; la disposició el seu cos és d’anar actiu cap endavant; això queda reforçat pel gest del pit, deixant enrrera les espatlles i pel solc de l’espinada; el seu tors és com la proa d’un vaixell, sempre disposat a anar endavant; sembla una cuirassa i és el model seguit pels artistes, a l’Occident, per fer l’home ideal.