Al Guerrer, l’escultor no dóna un retrat fidel d’algú sino que refà els trets naturals per produïr una imatge més harmoniosa; així, els membres del cos han estat fets amb poc detall i relleu, mostrant serenitat amb aquesta simplicitat.

Però les venes i tendons, a peus i mans, són d’un delicat naturalisme, destacant la força interior i que el Guerrer és ben viu.

També als cabells hi ha un efecte semblant; estan pentinats per tal que les seves ones emmarquin la cara, en un efecte artificial i contraposat que anima el cap; a la part més alta el cabell allisat i subjecte és diferent del lliure i arrissat que envolta el rostre i el destaca; aquest pentinat en dues parts el porten altres escultures (com l’Auriga de Delfos, obra que té molta relació amb la nostra, al Museu de Delfos, o el Zeus Posidó, al d’Atenes) i podria ser com una moda, o bé un efecte de repertori.

Les celles són massa fines, en un efecte que no és natural; a més no té pèl fora del cap, que treuria claritat als membres del cos, llevat del genital, mostrant la seva maduresa; els grecs saben fer el pèl del cos però només el posen als que lluiten contra els déus, com els Gegants (de l’Altar de Pèrgam, al Museu de Berlin) o al Màrsies escorxat.

Així, al model·lar l’estructura del cos i els cabells, es refà la natura, i el cos estilitzat serveix, d’una banda, per mostrar serenitat i bellesa i, d’una altra, els cabells per cridar l’atenció de l’espectador cap el rostre.