Arquitectura: Espai

Ja hem vist que l'espai és volum, per fora, i buit, per dins.

Aqui veiem un edifici, el Panteó, un dels temples més notables que ens ha arribat de l'època romana, tallat, com si fos un meló: així ens és possible veure els dos espais, interior i exterior.

Pantheó d'Agrippa, tall. A: MACDONALD: The Pantheon,16.

Activitat # 26

Dibuixa un edifici que es pugui envoltar per fora (com una piscina o poliesportiu, o una escola): fes-ho per fora i per dins, per prendre consciència de l'espai.

BELLOTTO: Plaça de Dresden, oli sobre tela, cap el 1760, Palau Barberini, Roma.A: ENCYCLOPAEDIA UNIVERSALIS, 16,650.

Però aquests espais queden dintre d'un altre, la ciutat.

La ciutat sempre té un centre, que és on es produeixen els fets més importants de la vida d'un poble (mercats, festes, celebracions).

Mira la plaça de Dresde, a Alemanya: a l'esquerra hi ha algunes barraques on es venen coses diverses; també hi ha carros amb mercaderies.

Vista aèria de Buenos Aires. A: Encyclopaedia Universalis,16, 812.

Carrer de Ciutat Vella, a Barcelona.A: Encyclopaedia Universalis,16, 827.

Mapa de la ciutat antiga de Toledo. A: Encyclopaedia Universalis,16, 834.

La ciutat antiga tenia els carrers estrets, a diferència de la ciutat actual, projectada pel trànsit dels automòbils: fíxa-t en les dos imatges de més dalt: Buenos Aires està feta per carrers tallats a cordill, ben llargs i rectes, ben amples per la circulació; en canvi, mira aquest carrer de la Barcelona vella, tan estret que només amb molta dificultat hi pot passar un cotxe.

Encara que, abans, a vegades es donava un traçat monumental a alguns carrers i places, per donar-ne una importància especial, com, per exemple, la Plaça Nabona, a Roma.

Passant per uns carrers molt estrets, el vinanant arriba a aquest gran espai, llarg, molt ampli; aquesta Plaça Nabona la van construir els Papes, al segle XVII; les fonts són de Bernini i representen els rius més grans, coneguts llavors.