5.6 Símbols
 
El temple i la llum

Els símbols poden determinar la forma d'una obra: el temple cristià és un edifici simbòlic, tot ell projectat per contrastar la llum i la fosca, que representen la vida i la mort.

Aquest temple de Sant Climent, a Taüll, està balisat en funció dels quatre punts cardinals.

L'edificació té una orientació W-E: la part que el Sol, quan surt al matí, il·lumina primer és la de l'E, on hi ha l'altar; a la tarda, l'últim lloc on toca és a la porta, a l'Oest.

Totes les fotografies d'aquesta secció són de Carlos Mercado; els esquemes són d'Eduard Montané.
El Sol ha fet un cami E-W que és, justament, el contrari del que fa el fidel quan entra al temple.

Així, simbòlicament, els fidels sempre fan un cami que, figuradament, va de la nit al dia, de la negror a la llum, d'afora endins.

El Sol del nou dia representa la victòria de Crist sobre la mort, ell que va ressucitar de matinada; el Sol del vespre, l'últim sol, representa l'últim moment del Món, quan Crist vindrà a jutjar els vius i els morts.

Al temple, tot el recorregut del Sol, tota l'estructura del dia, està simbolitzada en aquesta línia i aquestes dues llums.
Però hi ha més símbols: molts temples estan coberts per una cúpula, que simbolitza el cel, el lloc on hi és Déu, perquè els Antics creien, enganyats per l'aparent moviment de rotació de la Terra, que el cel era com una esfera que girava donava voltes sobre la terra.

Projecte no identificat per la cúpula de St. Pere de Roma. A: MACDONALD,The Pantheon, 113.

Seguirem amb els registres de l'obra arquitectònica: els plànols