Planta

N

Situació.

El Pavelló està dins d’un parc, entre d’altres edificis, la majoria d’una fira, prop de la Font Lluminosa i el Poble Espanyol; aquestes construccions que l’envolten el fan contrastar molt, perquè el seu estil és molt diferent: mirant la façana hi ha, al fons, muralles del Poble Espanyol, a la dreta, torres modernistes de la Fàbrica Casaramona, i a l’esquerra, templets a les cantonades i mur del Palau de Victòria Eugènia.

El Pavelló s’aixeca a la part més baixa d’un terreny que fa una mica de pendent. Al fons hi ha vegetació, destacant-lo.

Visita del Pavelló.

De lluny, el Pavelló sembla només una paret baixa i llarga formada per rectangles de colors i aspectes diferents, sense cap porta, però quan ens hi acostem es va distinguint el seu volum i l’escala: es com si l’edifici es desplegués i es veu un pati i dos espais coberts.

De front distingim un banc, al fons i a l’esquerra, formant una línia horitzontal molt llarga; alhora, cap a la dreta, veiem el jardi que hi ha al darrere a través dels vidres de l’espai cobert: així, amplada i fondària queden ben senyalades.

A les bandes, davant, hi ha dos pals molt alts, per posar-hi banderes.

L'edifici està fet per una combinació de rectangles que formen la majoria dels seus elements: murs, lloses de pedra, vidres, traça dels patis i coberts.

Quan ens acostem al Pavelló es veu que està posat sobre una base de rectangles drets, fent un pla que corregeix el desnivell de la parcel·la; l’espai cobert queda al lloc més baix.

L’escala, amagada dins el sòcol, es descubreix en apropar-se, flanquejada, a l’esquerra, amb un bloc de pedra quadrat de dalt, de les mateixes mides que les lloses del paviment.

Segons anem pujant els graons, l’espai descobert s’ens presenta, en bona part, ocupat per un cos d’aigua que es va estenent, com si fos elàstic.

Un cop dalt, podem seguir vàries direccions: l’estany demana un revol per seguir la direcció que senyalen les escales, cap el fons, on hi ha l’annex dels serveis; també es pot creuar cap el jardí per anar al Poble Espanyol o bé entrar dins l’espai cobert gran.

Si seguim la direcció de les escales, caminant fins el fons, arribarem fins el mur (al Sud) que llinda amb els serveis; llavors, no podent seguir enllà, ens girem.

Des d’aquest punt veiem un nou fons: hi ha un embut fet pel mur de l’esquerra, el banc i la construcció de l’espai cobert, al fons del qual hi ha l’escultura d’una dona.

Caldrà travessar, en la seva llargada, tot l’edifici per arribar al seu punt més profund; sembla que l’escultura estigui al fons del Pavelló, en acostar-nos veurem que el fons és un pati, i que fins la dona no hi podem arribar perquè està dins d’un estany.

Materials.

L’edifici està fet de marbres diferents, vidres i acer lluent.

Les lloses del terra fan una xarxa quadrada, i les dels murs són rectangulars i horitzontals, el doble de les altres.

El sòcol i el terra del Pavelló i també els murs fora de l’espai cobert gran, són de lloses de travertí: pedra blanca i mat, estriada i rugosa.

Les parets que tanquen l’espai cobert gran són, a la part del Nord (afora i també dins, on hi ha l’escultura), de marbre verd dels Alps, que fa aigües, tallat polit molt lluent, i posat fent amb les peces efectes de mirall; els altres murs exteriors són llunes de vidre, totes de la mateixa alçada però d’amplades i tons diferents: transparents, verdoses o blanques, encaixades dins d’uns marcs d’acer platejat.

El sostre és un cel ras, pintat blanc mat.

El pati de dins.

Les parets polides i l'aigua de l'estany reflecteixen la imatge de la dona des de llocs fora del nostre abast, fent llums variades.

Aquesta escultura de Kolbe, en bronce, representa el Matí com una dona que es desvetlla i sembla tapar-se dels raigos del Sol: és alta, forta, molt esportiva, té les mans grans, els pits petits i els malucs estrets. La pell deixa veure l’emprempta de l’èina amb que s’ha modelat.

El pati queda separat de la resta de l’espai cobert per un paravent de vidre.

Arribant a aquest punt, ens girem i trobem que encara hi ha un altre lloc.

La sala.

L’espai cobert gran s’organitza en vàries parts que es van presentant durant la visita, sense preveure’s: hi ha el corredor que enfila la dona del fons, el pati on ella es troba i, encara, queda un tercer lloc, el més gran:

Està tancat per vidres de tons diferents, un té una cortina vermella; a la dreta, d’esquena al pati, hi ha un mur de marbre vermell (ónix daurat), que fa aigües i efectes de mirall; es pot envoltar; davant hi ha un pilar aillat, platejat.

Entre el pilar i la paret vermella hi ha, al terra, una catifa negra amb dues cadires i una taula i tamburets a joc.

El moble té l’estructura metàlica, i seient i espatller fets amb dos matalassets de pell blanca.

La cadira sostè el seient amb una mena d’X de metall cromat; el pal que agafa l’espatller fa un quart de cercle; l’altre pal sostè el seient, fent una ondulació suau com si es dobleguès pel pes del cos; són les úniques corbes que hi ha al Pavelló.

Al fons hi ha un pas, amb portes de vidre, al primer pati i l’escala; a la dreta hi ha un mur de marbre diferent dels altres: està polit però sense aigües ni efectes de simetria; sembla fet per trossos de pedres, verda i blanca (com un mosaic de trencadís); és marbre grec, de Tinos.

La planta del Pavelló està formada per una combinació de diferents rectangles, que s’encaixen els uns amb els altres, en una variació suau d’exteriors i interiors. Aquesta composició respon al recorregut de la visita: l’escala senyala la primera part, la perspectiva de l’escultura la segona, acabant-se en arribar al marbre de Tinos després de travessar l’espai on hi ha les cadires.

El cobert es sostè amb vuit pilars d’acer en forma de creu, dins d’un estoig platejat; estan disposats prop dels murs llevat d’un, al mig de la sala, prop de les cadires.

El llum és natural.